Segons l’equip científic de l’expedició científica eyiASH’10 al volcà Eyifjalla, desplaçada de l’1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien l’ascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de l’erupció de volcà, i per tant, els efectes negatius d’aquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre l’espai aeri europeu tot i que amb un impacte desigual a llarg del temps, segons l’aportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.
L’expedició, que ha tingut el suport del vicerectorat de Recerca de la UB, ha comptat amb la participació dels experts Domingo Gimeno Torrente i Sebastian Wiesmaier, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB, Juan Carlos Carracedo (IPNA, CSIC), José Luis Fernández Turiel (coordinador de l’expedició i expert de l’ICTJA-CSIC); Francisco Pérez Torrado i Alejandro Rodríguez González (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria).
«L’activitat del volcà Eyjafjalla -comenta Domingo Gimeno, expert en vulcanologia de la UB- ha sofert una reactivació la darrera setmana, atès que ha rebut nou magma des del mantell terrestre. Això indica que l’erupció no es limita al buidat d’una cambra magmàtica superficial de dimensions relativament petites, i que molt probablement tindrà característiques i durada semblants a la del 1821-23. En tot cas es previsible activitat eruptiva en les properes setmanes o mesos. Poden per tant repetir-se els episodis d’afectació al trànsit aeri europeu, com de fet ha succeït el darrer cap de setmana».
Durant l’expedició, els experts han pogut conèixer l’evolució de l’erupció en detall i els seus fenòmens associats, entre els quals destaca la continuada activitat explosiva amb formació de columnes piroclàstiques que han assolit fins a 6-7 quilòmetres d’altura, fet que ha ocasionat una àmplia dispersió de cendres fins a l’est i el sud-est del volcà.
En Islàndia, s’han observat les àrees d’impacte de les pluges de cendra, en especial en la localitat de Vik, on les partícules s’han pogut mostrejar mentre anaven caient. Així mateix, les successives caigudes de cendra han anat recobrint tota la glacera del cim de volcà, de forma que el 7 de maig últim quasi tota la seva superfície era de color negre. Aquestes noves injeccions de cendres a gran alçada en l’atmosfera han tornat a provocar el tancament d’aeroports en el nord d’Espanya, Escòcia i Irlanda, entre altres punts, i han retardat el viatge de tornada dels científics.
Els experts també han analitzat l’avanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjökull a la cara nord del volcà. Aquest progrés s’observa des de terra en forma de plomalls de núvols de color blanc, formats pel vapor d’aigua originat per la fusió del gel. S’ha observat també com l’aigua resultant d’aquesta fusió va provocar la destrucció d’un llac de desgel al final de la llengua glaciar, fet que va provocar una important avinguda del riu Markarfljót que va generar destroces a la carretera 1, la principal del sud de l’illa. Aquest episodi va deixar incomunicada la zona sud d’Islàndia de la capital Reykjavik.
A més del treball del camp, també s’ha dut a terme un exhaustiu mostreig de les cendres caigudes al voltant del volcà. Les mostres seran objecte de diferents investigacions geològiques i mediambientals en els laboratoris dels centres implicats. Finalment, i amb la finalitat de desenvolupar futures col·laboracions en l’estudi d’aquesta erupció, l’equip expedicionari també va contactar amb els investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra de la Universitat d’Islàndia, dirigits per l’experta Rikke Pedersen, coordinadora de l’equip científic de seguiment de l’erupció del volcà, i de l’Oficina Meterològica Islandesa.
Rosa Martínez, Redactora científica, (Comunicació UB)