Coincidint amb l’inici del curs escolar aquest mes s’han escollit dues roques, el guix i la pissarra. Malgrat que aquestes roques comparteixen el nom amb les pissarres i guixos que s’usen a classe, no totes les pissarres que actualment s’utilitzen a les aules tenen l’origen en aquestes roques metamòrfiques. El guix roca, gràcies a les seves propietats, és encara la matèria prima dels guixos que s’han utilitzat tota la vida.

Pissarra

Tipus de roca: Roca metamòrfica pelítica.

Origen i formació: La pissarra, com totes les roques metamòrfiques, prové de la transformació d’una altra roca de composició similar al canviar les condicions ambientals del lloc on es troba. En aquest cas, la roca original, anomenada protòlit, era una roca detrítica de gra fi, com per exemple una argila. Al augmentar la pressió i/o la temperatura, com pot ser en la formació d’una serralada, la roca original pateix una sèrie de canvis que donen lloc a una nova roca, la pissarra. Els minerals de l’argila es transformen en miques, minerals planars, que s’orienten en làmines donant l’aspecte foliat típic de les pissarres.

Propietats: Generalment són roques de color fosc i lluïssor mate, degut a que la mida de gra és molt petita, encara que poden presentar altres tonalitats depenent dels minerals que la formen i la seva abundància. Són roques dures, denses i impermeables. Es trenquen en làmines planes degut a la seva estructura foliada.

On es troba a Catalunya? Durant el Paleozoic, Catalunya formava part d’una gran conca oceànica en la que es van dipositar materials argilosos, entre altres. Aquests dipòsits es van tornar metamòrfics posteriorment donant lloc a les pissarres que actualment afloren en les Serralades Costaneres de Collserola, Montseny, Gavarres i Guilleries, com també a la zona axial o meridional dels Pirineus.

La pissarra de classe: A l’actualitat moltes de les pissarres que s’utilitzen a les aules són taulons de fusta coberts amb una pintura mate i fosca que permeti escriure a sobre amb els guixos. També és freqüent l’ús de les pissarres blanques en les que s’escriu amb rotuladors especials no permanents.

Guix

Tipus de roca: Roca sedimentària evaporítica.

Origen i formació: Aquesta roca es forma per la precipitació de cristalls de sulfat de calci hidratat, CaSO₄·H₂O, en l’evaporació de salmorres altament concentrades en ions Calci i Sulfat. Aquest precipitat, conegut com a guix primari, és enterrat, litificat i deshidratat, formant una roca anomenada anhidrita. L’anhidrita pot tornar a aflorar en superfície on l’aigua de les pluges la rehidrata formant el guix secundari, que forma la majoria d’afloraments d’aquest tipus de roca.

Propietats: El guix és una roca molt tova, que es pot ratllar amb l’ungla, normalment de colors blancs, grisos i a vegades vermells. Pot presentar vàries estructures, les més comunes són l’estructura laminada amb molt bona exfoliació, estructures fibroses o masses compactes formades de petits cristalls de guix.

On es troba a Catalunya? La majoria de dipòsits de guix es troben a la Catalunya Central que es van formar a finals de l’Eocè. En aquesta època, el mar cobria gran part d’aquesta zona, la seva evaporació va donar lloc a grans dipòsits de sal gemma i guix. Les poblacions catalanes on hi ha guix actualment són Artés, Avinyó, Igualada, i Òdena. A Súria i Sallent també hi ha guixos formats a partir de l’evaporació de llacunes continentals.

El guix de classe: El guix que s’utilitza a les classes es fabrica a partir del guix natural. Aquest guix es polvoritza i es barreja amb aigua i altres elements, com caolí i carbonat. Aquesta mescla es posa en motlles i es comprimeix. Un cop seca la mescla, es treu del motlle per obtenir el guix que s’utilitza a les pissarres de les aules.