Petxines per a fer collarets a la platja. Qui les ha foradades?

Jordi Garcia, col·laborador del Depatament d'Invertebrats no Artròpodes del Museu
Conquilla de Mactra maculata foradada. Foto: Mireia Núñez/MCNB

Segur que recordeu quan de petits anàveu a la platja i collíeu petxines. I si éreu una mica observadors, és ben probable que us adonéssiu que tot sovint aquestes presenten un orifici a un dels extrems. Un forat perfectament circular. Tot i que és molt adequat per a enfilar les valves i fer-ne collars, evidentment, aquesta  no és l’explicació dels foradets.

Els culpables

Entre els bivalves de la nostra col·lecció també n’hi ha molts de perforats. Però, als mateixos calaixos també podem trobar-hi als causants. Es tracta de cargols marins. Molt sovint de la família dels natícids.

Els natícids són uns cargols que viuen als fons de sorra de gairebé tots els mars. S’enterren a poca profunditat durant el dia i surten a caçar de nit. Malgrat el seu aspecte amable, vistós i acolorit, són uns predadors molt eficaços. S’alimenten sobretot de bivalves, però també d’altres moluscs amb conquilla que trobin a la sorra. Amb el seu peu gran i musculós envolcallen la pressa i la immobilitzen. Una secreció àcida que produeixen les seves glàndules salivals estova la closca calcària de la víctima i posteriorment la foraden “llepant-la” amb la ràdula (una mena de llengua rasposa que els serveix per alimentar-se). En poca estona perforen la valva. Per devorar la pressa introdueixen la probòscide (el seu apèndix bucal)  per l’orifici i… bon appetit!

Cargol de la família dels Natícids. Foto de Nick Hobgood extreta de Flickr. http://www.flickr.com/photos/globalvoyager/353871055/

Aquesta capacitat de foradar closques no és exclusiva dels natícids. És un tret que ha aparegut diversos cops al llarg de la història evolutiva a diferents famílies de gasteròpodes (fins i tot mes d’un cop entre els propis natícids). És clar que és una tècnica predatòria molt útil.

Un cop resolt l’enigma dels foradets, una darrera curiositat dels natícids. En conèixer el nom en anglès de la família: “necklace shells” (cargols del collarets, en traducció aproximada), vaig pensar: és clar, pels foradets i els collars de petxines! , però no. Quan els natícids ponen els ous, els barregen amb sorra i una mucositat que produeixen. A l’ endurir-se,  la posta té una forma que recorda a un collaret i d’aquí els ve aquest nom.

Ja sabeu,  el proper cop que aneu a la platja i veieu petxines foradades, recordeu els natícids.

2 Comments Add yours

  1. Victor ha dit:

    M’ha anat molt bé aquesta informació, moltes gràcies.

  2. Dona Sapiens ha dit:

    Què interessant, moltes gràcies… ara bé,una vegada aclarit l’enigme.. continuo pensant que els foradets s’han produït de forma natici-màgica per tal ens poguem fer collarets!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *