Torbernita MGB 11029
Musonoi, Kolwezi, Katanga, Rep. Dem. Del Congo
Mesures: 7,0 x 7,0 x 3,5 cm
Exemplar ingressat i registrat el 1979. Col·lecció del Sr. Josep Cervelló Bach

La radioactivitat preocupa moltes persones, perquè és considerada altament perniciosa per a la salut. Els problemes causats per les centrals nuclears japoneses, el desastre de Txernòbil i les seves conseqüències sanitàries a curt, mig i llarg termini, fan que aquesta preocupació sigui més gran.

Per altra banda, estem constantment exposats a la radiació natural. De fet, aquesta radiació ens “embolica” sense que ens passi res greu. La Terra és radioactiva i el Sol és una gegantesca “central termonuclear” que emet de tot i en quantitats molt grans. És per això, que cal relativitzar els efectes de la radioactivitat natural. Pel que fa als concentrats d’urani, radi i d’altres “delicatessen”, com els  isòtops del plutoni, els seus efectes depenen de la seva concentració, el temps, el tipus d’exposició i de la reacció fisiològica de cada persona (quantitats patològiques per a una persona determinada poden ser irrellevants per a una altra).

Són perillosos els minerals radioactius?

Els minerals (cossos naturals) d’urani no són, malgrat en alguns casos, perillosos, perquè són materials amb una activitat molt baixa que no depèn de la intensitat del senyal emès per un comptador Geiger, sinó del tipus d’isòtop, de la relació entre la massa del material i el temps d’exposició i d’uns quans factors més. Per què un mineral d’urani sigui perillós cal una bona quantitat durant molt temps (i no ingerir-lo, és clar). Per exemple, una mostra de torbernita pura (sense matriu ni altres espècies acompanyants) que contingui aproximadament 1 gram d’ urani metàl·lic, té una activitat inferior a 0,5 microcuris (unitat emprada per mesurar la radioactivitat i que correson a una millonèssima de curie), mentre que un detector de fums homologat, normal i corrent, té una activitat d’1 microcuri, més del doble.