Una aproximació a la mineralogia del cosmos.
En un recent treball publicat per la prestigiosa revista American Mineralogist en el seu número de maig-juny de 2011, Chi Ma i altres investigadors descriuen un nou mineral, la krotita, que forma part de la composició d’un condrit carbonaci conegut com a NWA 1934 CV3 i que va ser trobat al nord-oest de l’Àfrica.
Quin interès té?
A part d’incrementar el nostre coneixement sobre la geodiversitat, la krotita, ja coneguda com a material artificial, s’ha citat a la natura per primera vegada i es considera com un dels primers i més antics components mineralògics ben diferenciats en l’origen del Sistema Solar, ara fa uns 1.400.000.000 d’anys.
La krotita, que roman estable a altíssimes temperatures (prova de la seva antiguitat), s’hauria format per condensació i cristal·lització a partir del material fos de la nebulosa en unes condicions de pressió molt baixa i a temperatures superiors als 1500ºC. És, per tant, una baula més per a comprendre com i per quins processos es va originar el nostre Sistema Solar.
La nova espècie
La krotita, identificada amb tècniques XRD, SEM-EBSD, micro-Raman i microsonda electrònica, és un òxid de calci monoclínic, transparent, de lluïssor metàl·lica i duresa 6 de l’escala de Mohs. Es troba com a fase dominant en inclusions de l’esmentat meteorit, ocupant bona part del centre i el mantell d’aquestes inclusions, en les que s’ha generat amb d’altres minerals com perovskita, gehlenita, hercinita, grossita, hibonita y espinel·la.
La espècie ha estat aprovada per la CNMNC (Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification) integrada en la IMA (International Mineralogical Association) i se li ha donat el nom en honor de Alexander N. Krot, cosmoquímic a la Universitat de Hawaii (nascut el 1959), en reconeixement a les seves importants contribucions a la comprensió dels processos inicials del Sistema Solar.
On es conserva el material?
Actualment, de les tres làmines primes (UA2169TS1, UA2169TS2, UA2169TS3) que contenen el material tipus, la UA2169TS1 és dipositada i catalogada a les col·leccions del Museu d’Història Natural de l’Smithsonian Institution, a Washington, mentre que el material cotipus (fragments de la secció UA2169TS2) està dipositat i catalogat al Museu d’Història Natural del comtat de Los Angeles, a Califòrnia.