La importància de retrobar una espècie que es creia desapareguda

Fa uns dies va sortir publicat a La Vanguardia la notícia de la troballa d’una xinxa Polytoxus siculus, del Delta del Llobregat que es creia extinta fa 50 anys.

 

 

Polytoxus siculus, pertany a la família Reduviidae, que a diferència de les altres xinxes, és caçadora d’altres espècies d’artròpodes, per tant ocupa un lloc important en la cadena tròfica com a depredadors. A més a més,  l’equilibri d’un ecosistema depen de la presència d’aquests depredadors perquè es mantingui sa.

Aquesta xinxa és un heteròpter catalogat amb la categoria de vulnerable per la UICN i també al “Libro rojo de los invertebrados de España”. Té a la Península el seu límit de distribució occidental i l’única citació ibèrica es va fer l’any 1960 al delta del Llobregat. Els anys anteriors alguns investigadors el van cercar, sense èxit. Al document titulat “Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya!”, realitzat per la ICHN es proposa com a mesura de gestió delimitar les zones on estigui present i que quedin completament excloses de tota pressió humana, de manera que quedin preservades i hi hagin les condicions òptimes perquè hi pugui créixer l’espècie.

Altre cop es demostra com una bona gestió de la protecció d’un entorn natural més la tasca d’educació ambiental i de control sobre les emissions de residus al medi, més inversió en investigació i control sistemàtic de l’estat de l’entorn, promouen i ajuden la recuperació de les àrees naturals i d’aquelles zones molt castigades com el Delta del Llobregat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *