Aquesta és la conclusió a la que ha arribat un estudi internacional portat a terme per el CSIC i publicat a l’últim volum de la revista PLoS ONE:
Les aus de mida gran tenen una infància més llarga i que per tant arriben a la maduresa sexual més tard, a les illes es tornen sedentàries mentre que els seus congèneres continentals tenen comportaments migratoris.
L’estudi de les pautes migratòries de 563 espècies d’aus d’arreu del mon en el que es compara el comportament entre poblacions insulars i continentals ha posat de manifest que les aus que viuen a les illes nomes hi poden sobreviure si tenen un comportament més sedentari.
Això fa que els joves de les poblacions sedentàries estiguin sempre disponibles a prop de les zones de reproducció per ocupar els vuits de la població i atenuar així les fluctuacions poblacionals disminuint així el risc d’extinció.
Aquesta disminució del comportament migratori de les poblacions insulars afavoreix l’aïllament genètic d’aquestes poblacions i accelera els processos de diferenciació d’espècies i per tant afavoreix un augment de la biodiversitat.
Aquesta informació l’hem trobat a la secció d’actualitat de la pàgina web del CSIC.