La biodiversitat invisible

Mercè Piqueras, coordinadora científica de l'exposició "Planeta Vida", del Museu Blau

En un conte titulat «La gota d’aigua», que Hans Christian Andersen (1805-1875) va publicar el 1848, l’autor danès explica la descoberta que fa el protagonista de la història, el vell mag Krible-Krable, en observar una gota d’aigua d’un toll a través del microscopi: «milers de petites criatures estranyes com ningú no podia imaginar que visquessin en una gota d’aigua». Queda bocabadat en veure aquells minúsculs éssers vius que «s’arrosseguen i es recargolen com dimoniets que salten per tot arreu, tirant els uns dels altres». Ho ensenya a un altre mag i li demana que endevini què és allò. A l’altre li sembla una ciutat plena de moviment per on els habitants volten despullats, ensopeguen els uns amb els altres, es donen puntades de peu… Diu que deu ser Copenhaguen (on ells vivien) o alguna altra ciutat gran.

Puça d'aigua (Chydorus sphaericus); 300 micres. Foto: Rubén Duro

Si Andersen va tenir mai l’oportunitat d’observar al microscopi una gota d’aigua d’un toll, no seria estrany que la impressió que n’hagués tret fos com la que ell posa en boca del seu personatge. Durant la primera meitat del segle XIX la microscòpia era encara a les beceroles i, fora del món de la biologia, poca gent havia pogut observar aquell món impossible de veure a ull nu i que és present pertot. Una immensitat d’éssers vius que, per la seva petitesa, només poden ser vistos al microscopi, constitueixen una biodiversitat invisible que sovint no és tinguda en compte quan es parla de la natura que ens envolta, tot i que la seva existència és en molts casos fonamental per al manteniment dels ecosistemes. Entre aquests organismes que constitueixen el món microscòpic hi ha bacteris, ciliats, protozous, foramínifers i altres protists, fongs, larves d’insectes, larves de crustacis, rotífers, nematodes…

Coberta del libre Biodiversitat Invisible. Edita: Institut d'Estudis Catalans i Museu de Ciències Naturals

En la nova exposició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, inaugurada enguany en el Museu Blau, la biodiversitat invisible hi és present. A més de mostrar la bellesa dels microbis amb esplèndides fotos fetes amb diverses tècniques de microscòpia, s’hi explica la funció que tenen alguns grups en la biosfera i el paper que han tingut en la història de la vida, de la qual van ser protagonistes únics durant molts milions d’anys. A més, en una de les zones de descans (chill out), podem gaudir de la visió animada d’aquest món invisible, filmat magistralment per Rubén Duro, autor també del llibre Biodiversitat invisible, que el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Barcelona han publicat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Sovint ignorem l’existència d’una biodivesitat urbana que vagi més enllà dels arbres–dels quals no sempre sabem els noms— que veiem en els carrers i parcs i d’alguns ocells que habiten a la ciutat. Barcelona. Biodivesitat urbana, llibre de Marti Boada i Laia Capdevila, publicat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000, descrivia tres grans tipus d’unitats dins de l’ecosistema urbà: el món gris, que fa referencia a carrers i altres infraestructures viàries i edificis i construccions; el món verd, que són els parcs i jardins, l’arbrat viari i tota l’estructura urbana situada damunt del sòl natural, i el món blau, que inclou les zones humides, els estanys i fonts i la ribes i l’aigua del mar i dels rius que marquen els límits de la ciutat.

Copèpode harpaticoide (Fam. Canthocamptidae); 2mm. Foto: Rubén Duro

A més dels organismes visibles de què ens parla el llibre de Boada i Capdevila, en aquests tres mons urbans, hi ha un submon invisible amb una gran riquesa biològica. Rubén Duro ens mostra, en el llibre publicat enguany, un tast de la biodiversitat invisible en alguns ecosistemes urbans i en d’altres no urbans. En una edició trilingüe en català, castellà i anglès, els capítols del llibre fan referència al tipus d’hàbitat on el microscopi de Duro ha captat la biodiversitat invisible: Un toll entre les roques, Al peu del bosc, On neix l’aigua, Aigües efímeres, Dins del mirall, El riu invisible, Entre la sorra, i Mars interiors. Tot i la bellesa de les fotografies, que són les protagonistes del llibre, no és una obra únicament per mirar. Uns breus textos ens expliquen les característiques dels diversos hàbitats i cada fotografia va acompanyada d’unes línies de text, una mena de cartel·la que ens informa sobre el contigut. És una obra molt recomanable per començar a familiaritzar-se amb la biodiversitat invisible.

 

Hidra (Hydra sp.) i puça d'aigua (Simocephallus sp.);1 mm i 1,5 mm.Foto: Rubén Duro
 
Dades del llibre:
Any: 2011
Pàgines: 141
Edita: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura i
Institut d’Estudis Catalans
Autors: Rubén Duro
Traducció i correcció de textos: Mercè Piqueras i Ricard Guerrero. amb la col·laboració de Mercè Berlanga, Carmen Chica i Nicole Skinner
Idioma: català-castellà-anglès
DL: B 27777-2011
ISBN (Ajuntament de Barcelona): 978-84-9850-330-2
ISBN (Institut d’Estudis Catalans)): 978-84-9965-056-2
Preu: 18 €. El podeu comprar a la botiga del Museu Blau