Primeres evidències del què es cou sota l’illa de Hierro

Fa unes setmanes els nostres experts ens parlaven en aquest bloc del volcà de la Restinga, a l’illa de el Hierro.

Ahir, 2 de novembre,  es van fer públics els primers resultats de l’equip de treball de la UB dirigit pel catedràtic Domingo Gimeno, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia, que va tenir accés el 27 d’octubre a una mostra dels piroclasts emesos pel volcà submarí, actualment en erupció, del sector de La Restinga, a l’illa d’El Hierro.

Vista aérea de la mancha de emisiones volcánicas en la costa de El Hierro

Tot apunta que són els primers resultats analítics fets públics sobre aquests materials i indiquen que l’erupció implica un magma basàltic (basanític) que produeix una roca de color obscur, i un altre de riolític (porció de roca de color blanc), que s’han barrejat en el tram final de la sortida a la superfície. Els magmes riolítics són potencialment molt més explosius que els basàltics i la barreja de magmes de composicions diferents augmenta també l’explosivitat d’una erupció. En conseqüència, s’alerta del risc d’haver subestimat durant les primeres setmanes de l’erupció el perill potencial associat a aquest episodi volcànic, que actualment està en plena activitat. (Per a més informació: Dr. Domingo Gimeno Torrente, e-mail: domingo.gimeno@ub,edu)

Debat científic obert

El mateix 2 de novembre, l’expert Joan Martí Molist de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) i assessor científic del Pla d’Emergencies de Canàries va impartir una conferència a la Facultat de Geologia de la UB per parlar dels punts clau d’una erupció volcànica.

Des que al passat juliol es van començar a enregistrar a El Hierro una sèrie de símptomes indicatius de l’acumulació de magma fresc (activitat sísmica inusual, deformació superficial, altes emissions de diòxid de carboni), l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), responsable de la vigilància volcànica a Espanya, ha enregistrat més de 10.000 fenòmens sísmics, en la majoria dels quals els hipocentres se situen al voltant dels 10-14 quilòmetres de profunditat -per sota de l’edifici volcànic d’El Hierro- i amb una magnitud màxima de 4.3 a
l’escala Richter.

El professor Martí es va centrar  a parlar més de la deformació superficial acumulada durant els últims períodes d’activitat ( d’uns 40 mil·límetres), procés que s’ha accelerat bruscament des del 20 de setembre.

Pel que fa al mingling (identificació de materials diversos en la composició magmàtica de les mostres d’El Hierro, concretament els piroclastes), un dels aspectes clau en les anàlisis del professor Domingo Gimeno, en Joan Martí no va fer referència als indicis de perillositat dels materials, però si que va indicar que ben aviat es publicaran a la web del Institut Geogràfic Nacional, www.ign.es dades dels piroclastes que es comencen a tenir de diversos laboratoris.

Per seguir tota la informació científico tècnica del volcà: http://www.01.ign.es/ign/resources/volcanologia/HIERRO.html