Nom comú: Bicácaro

Nom científic: Canarina canariensis (L.) Vatke

Família: Campanulaceae

Distribució: Illes Canàries, concretament a la regió d’Anaga, Tenerife, a la costa nord des de l’Orotava fins a Los Silos, al Sud de l’Illa. A Gran Canària la trobem a Los Tilos de Moya, també a diferents indrets de l’illa de La Palma, Mazo, Los Tilos, Barranco Nogales, etc. A Hierro es troba a Frontera i Las Playas, i ocasionalment es pot trobar a les regions forestals de La Gomera.

Hàbitat: És freqüent trobar-la a la Laurisilva i marges dels boscos entre els 300 i els 1.000 m d’alçada.

Període de floració (aproximat): Floreix durant l’hivern.

Descripció: Planta trepadora, glabra, glauca, amb una gruixuda arrel tuberosa. La tija es renova tots els anys des del tubercle buit amb làtex present. Longitud fins a 3 m. Fulles oposades, peciolades, triangulars astades. Marges dentats. Flors axil·lars, solitàries, campaniformes i ataronjades. Corol·la de 3-6 cm de llarg. El fruit és una baia carnosa, ovada, vermellosa ataronjada i negra quan madura.

Curiositats: La part aèria emergeix a finals d’octubre al Jardí i desapareix a la primavera. Els fruits són comestibles.

Cultiu al Jardí Botànic: És una planta de zones humides, clima càlid temperat. Tolera l’exposició solar directa tot i que prefereix la llum difusa. Sensible a les baixes temperatures. La fotografia mostra com els marges de les fulles queden de color purpuraci i les puntes es recargolen per l’efecte del fred d’aquest desembre. Al Jardí les tiges no arriben a la seva longitud potencial descrita anteriorment.