Aquest documental és fruit d’una expedició científica realitzada al febrer del 2011 integrada per Jordi Serrallonga (arqueòleg, naturalista, escriptor, guia d’expedicions i assessor científic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona), Luis Caballero-Martínez (psiquiatra de l’Hospital de Puerta de Hierro de Madrid), Blanca Fuertes (investigadora d’HOMINID Grup d’Orígens Humans) i Luis Caballero-Escobar, director de cinema i autor de la cinta.

Els Hadzabe, emparentats amb les primeres poblacions d’Homo sapiens que van aparèixer a l’Àfrica

Els Hadzabe són la darrera ètnia de caçadors-recol·lectors d’Àfrica que el científic Jordi Serrallonga estudia des de fa més d’una dècada per tal de reconstruir com fou la vida dels nostres ancestres fòssils. En efecte, els Hadzabe, malgrat tractar-se d’un poble Homo sapiens contemporani a les grans jungles d’asfalt o al boom dels smartphones, no han canviat la seva estratègia de subsistència al llarg dels darrers 100.000 anys: cacen amb arcs i fletxes, recol·lecten tubercles i arrels amb l’ajut de pals cavadors, es desplacen de forma nòmada pel territori i cerquen aixopluc en els abrics rocosos.

Una màquina del temps al servei de l’arqueòleg interessat en conviure en el si d’una societat humana predadora com les que varen existir en el Paleolític. Un tresor científic que encara adquireix major rellevància quan, gràcies a la genètica, sabem que els Hadzabe, junt amb els pobles khoisànids de l’Àfrica Austral (tots ells mal anomenats com a “homenets del bosc”), són directament emparentats amb les primeres poblacions d’Homo sapiens que van aparèixer a l’Àfrica –Bressol de la Humanitat– ara fa uns 250.000 anys. Però també la lingüística evolutiva ha permès demostrar que la llengua dels Hadzabe (el hadzane), caracteritzada pels seus clicks i xasclets, és una de les més antigues de la Terra.

Una ètnia en perill

Avui aquest fascinant poble i llegat és en perill. El territori dels Hadzabe s’ubica a les rodalies del llac Eyasi (Tanzània, Àfrica Oriental), al Sud del mític Cràter de Ngorongoro i en el context de l’accident geològic que va fer possible l’aparició del llinatge dels homínids: la Gran Falla del Rift. Aquí caçaren i recol·lectaren sense problemes durant molts milers d’anys fins que començaren a arribar les ètnies de pastors i agricultors. Les pastures i els conreus els obligaren a desplaçar-se fins a terres cada cop més inhòspites. Alhora, un esdeveniment que, paradoxalment, havia de servir per a la protecció de la natura tanzana, la creació de l’Àrea de Conservació de Ngorongoro, va trastocar la vida dels Hadzabe. La prohibició de caçar dins de la zona protegida del Ngorongoro (fins i tot per a pobles tradicionals com els Hadzabe) va allunyar-los d’una de les majors fonts d’aliment.

En Jordi Serrallonga, al llarg dels seus estudis de camp, ha recollit testimonis d’homes i dones hadzabe que no entenen per què un lleopard pot caçar un gran antílop dins del Ngorongoro mentre que ells –sent també animals (així es defineixen donant-nos una mostra del seu respecte per l’ambient que els envolta)– ho tenen prohibit per unes lleis modernes i alienes.

A l’actualitat la població Hadzabe es redueix a 1.000 individus; i d’entre aquest miler, només uns 400 continuen sobrevivint, estrictament, com a caçadors-recol·lectors en petits grups nòmades d’entre 15 a 30 membres. Precisament, com a resultat d’una expedició en el territori hadzabe realitzada el mes de Febrer de 2012, i integrada pels científics Luis Caballero-Martínez, Jordi Serrallonga, Blanca Fuertes i el director de cinema Luis Caballero-Escobar, i de forma paral·lela al treball etnoarqueològic, l’equip va poder documentar com la introducció de nous elements aportats per les poblacions que venen de fora (begudes alcohòliques destil·lades i malal·lties com el SIDA), junt amb els problemes derivats de la consanguinitat o la degradació i reducció dels territoris on sempre havien caçat i recol·lectat, pot conduir, si no es prenen mesures immediates, a la desaparició del llegat hadzabe: el testimoni de l’existència, en el segle XXI, d’una societat igualitària, sense guerres, que desconeix la propietat privada i que demostra com en el passat els nostres ancestres predadors també foren feliços.

Organitzen

Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Us deixem l’enllaç des d’on podreu tornar a veure el documental i el debat:

http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/museublau/textos/2012-11-08.html

Documental i debat: “Unua Yekete, els que venen de fora”, amb Luís Caballero i Jordi Serrallonga, 08/11/2012 from Museu de Ciencies Naturals on Vimeo.

I un recull de les piulades durant la jornada:

http://www.tweetdoc.org/View/57764/Tuits-Unua-Yekete,-al-Museu-Blau