Una nova espècie de cèrvid, actualment extingida, coneguda com a Haploidoceros mediterraneus, ha estat descoberta a la cova del Rinoceront de Castelldefels (Garraf). Aquesta espècie va viure durant el Plistocè (fa 90.000 anys) i fins ara només se n’havien identificat restes en dos jaciments del sud-est de França.
El descobriment l’han dut a terme Montserrat Sanz i Joan Daura, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP-UB) i del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ), vinculat al SERP-UB. L’estudi de les restes s’ha fet conjuntament amb Jean-Philip Brugal, investigador del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) a la Universitat d’Aix-Marseille. Ha esta publicat a la revista de l’Acadèmia de Ciències de França Comptes Rendus Palevol.
Aquesta L’Haploidoceros mediterraneus té unes dimensions més petites que el cérvol actual. El tret més significatiu, i que el diferencia de la resta de cèrvids, són les banyes: molt grans, pesants i amb tan sols dues puntes cadascuna. La punta més gran i principal de cada banya té un perfil en forma de falç, corbada tant cap enrere com lateralment; d’aquí ve el nom d’Haploidoceros (del grec haploides, ‘forma simple’, i ceros, ‘banya’).
La cova del Rinoceront és un jaciment paleolític amb una llarga seqüència cronològica, que comprèn des de 80.000 fins a 200.000 anys enrere. Des del 2002, hi excaven investigadors del SERP i del GRQ de la Universitat de Barcelona, i fins ara, l’espai ha proporcionat una gran quantitat de restes de fauna del Plistocè que permeten conèixer com era el medi natural en els moments més càlids anteriors a l’última glaciació. L’any 2012, s’hi va descobrir una cria d’elefant completa, així com nombroses restes de tortuga mediterrània.
El descobriment d’una espècie desconeguda fins ara a la península Ibèrica converteix la cova del Rinoceront en un dels jaciments més importants per conèixer l’evolució i l’extinció de la fauna durant la prehistòria.
Podeu veure una reconstrucció en vídeo de l’Haploidoceros mediterraneus en aquest enllaç.
Font: Universitat de Barcelona.