La goethita de Montjuïc de forma cúbica és el resultat d’un fenomen natural, anomenat pseudomorfisme, que consisteix en la substitució, total o parcial, d’un mineral per un altre d’una espècie diferent, conservant però la forma externa del mineral primitiu. Els dos minerals solen ser de composició diferent però comparteixen almenys un element químic.
La goethita de Montjuïc és un hidròxid de ferro d’estructura ròmbica que substitueix a la pirita (sulfur de ferro amb estructura cúbica) però en conserva la morfologia original. S’ha format per un simple procés d’oxidació degut a que la goethita és molt més estable que la pirita.
Montjuïc, Barcelona (Museuciencies/Joan Rosell)
El fenomen del pseudomorfisme és més comú del que es pensa i se’n poden esmentar exemples força variats i espectaculars, que acompanyem amb imatges d’exemplars del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Fitxa tècnica
Registre: MGB 11313
Estructura: cristalls trigonals (romboedre)
Procedència: Gonessa, Sardenya, Itàlia
Goethita: hidròxid de ferro, de forma ròmbica
Calcita: carbonat de calci, de forma trigonal
Fitxa tècnica
Registre: MGB 12044
Estructura: cristalls cúbics (cub-octaedre)
Procedència: Guanajuato, México
Acantita: sulfur de plata, de forma ròmbica
Argentita: sulfur de plata, de forma cúbica
Fitxa tècnica
Registre: MGB 11205
Estructura: cristalls ròmbics (prisma)
Procedència: Oruro, Cercado, Bolívia
Cervantita: òxid d’antimoni, de forma ròmbica
Stibnita: sulfur d’antimoni, de forma ròmbica
Fitxa tècnica
MGB 10852
Estructura: cristalls cúbics (rombododecaedre)
Procedència: Chessy, Rhône-Alpes, Françaruro, Cercado, Bolívia
Malaquita: carbonat de coure, de forma monoclínica
Cuprita: òxid de coure, de forma cúbica
Fitxa tècnica
MGB 12792
Estructura: cristalls monoclínics (macla)
Procedència: Cínovec (Zinnwald), República Txeca
Cassiterita: òxid d’estany, tetragonal
Ortoclasa: tectosilicat d’alumini, monoclínic
Fitxa tècnica
MGB 10596
Estructura: cristalls monoclínics (prisma)
Procedència: Tsumeb, Oshikoto, Namíbia
Malaquita: carbonat de coure, de forma monoclínica
Atzurita: carbonat de coure, de forma monoclínica
Per saber-ne més (publicacions disponibles a la Biblioteca del Museu):
Ascensao Guedes, R. De., 2003. Les minéraux et les minéralogistes de Chessy-les-Mines. Le Règne Minéral. Hors série, 9: 46-49.Bareche, E., 1986b. Los minerales de Barcelona. Mineralogistes de Catalunya, 3(4): 103- 106.
Bareche, E., 2005b. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia / Grup Mineralògic català / Inst. Catalana Hist. Nat., 269p. Barcelona.
Bezing, K. L. von., Bode, R. & Jahn, S., 2007. Namibia minerals and localities. Schloss Edition Freundenstein / Bode. 856p. Haltern.
Billows, E., 1941. I minerali della Sardegna ed i loro giacimenti. Arnaldo Forni Editore. Ristampa anastatica dell’Università di Cagliari. Istit. per gli Studi Sardi. Sardegna Mineraria. Cagliari.
Coeuille, G., 1991. Chessy les mines. Minéraux et Fossiles, 182: 14-21.
Curto, C., 1989. Els minerals de Montjuïc. Comunicats ICMG, 2: 15-19.
Faura i Sans, M., 1916. Montjuich. Notas geológicas. Bol. Soc. Atracció de Forasteros. 7(28): 18-67.
Haghenbeck, L., 2013. Minerals of Mexico. Mineralia (F.G. Haghenbeck editor). 376p. Mexico.
Johnson, P. W., 1963. The minerals of Guanajuato. The Mineralogist, 31(2): 9-11.
Key, C. L., 1977. The best of Tsumeb. The Mineralogical Record, 8(3): 48-50.
Santoni, M., 1971. Chessy, France. The Mineralogical Record, 2(2): 69-7
Serrat, D., 1985. Recursos geològics i sol. Enciclopèdia Catalana. Història Naturals dels Països Catalans, Vol. 3. Barcelona.
Sierra, A., San Miguel, M., Marcet, J. & Cerezo, R., 1928. Memoria de la hoja nº 421 (Barcelona) del Mapa Geológico de España 1:50.000. IGME. Madrid.