On us proposem anar?
El Cap de Creus es situa al NE de Catalunya, a la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona i forma part de la zona axial més oriental de la serralada pirinenca.
Mapa de localització del Cap de Creus ©Pdg
És un parc natural?
El Cap de Creus va ser el primer espai natural1 del país en ser declarat parc natural2 marí i terrestre.
Consta d’una superfície de 13.886 hectàrees que es divideix en:
- Zona terrestre que ocupa 10.813 hectàrees: es van establir tres paratges d’interès nacional que són Cap Gros-Cap de Creus al nord, Cap de Norfeu al sud i Serra de Rodes a l’oest
- Zona marina amb 3.073 hectàrees que correspon a totes les illes i els illots.
Per què és especial geològicament?
El Cap de Creus és una lliçó a l’aire lliure sobre el que anomenem metamorfisme.
Però què és el metamorfisme? És el procés pel qual una roca sedimentària, ígnia o metamòrfica es modifica en una altra roca. Això es deu a l’increment de la pressió, de la temperatura o d’ambdues.
En general, les roques que formen el Cap de Creus han estat metamorfitzades, replegades i fallades. Però el més interessant és que al parc podem diferenciar diferents graus de metamorfisme regional que es distribueixen gradualment d’oest a est.
Això se sap segons el grau de metamorfisme, ja que permet classificar zones amb diferents minerals, de més baix a més alt grau hi ha: la zona de clorita13-moscovita14, zona de biotita15, zona de cordierita16-andalusita17, zona de sil·limanita18-moscovita i la zona de sil·limanita-feldspat potàssic19. I això, caminat pel parc, ho podem constatar.
I quines roques hi trobem?
Afloren roques sedimentàries que han sofert metamorfisme. Principalment esquistos3 i filites4, però també hi han marbres5, quarsites6, amfibolites7 i gneissos8.
Però també hi ha roques ígnies intrusives9 com són les granodiorites10, pegmatites11 i migmatites12.
Roques ígnies?
Si, trobem les dues classes de roques, metamòrfiques i ígnies.
Les metamòrfiques són fruit del plegament que es va produir fa 390-300 milions d’anys causat pel moviment de les plaques i ocupen gran part del Cap.
Per altra banda, les roques ígnies van formar-se a causa del magmatisme que es va produir fa 290 milions d’anys. A la zona de la sil·limanita es va donar una intrusió de cossos de magma amb composició granitoide i, com a conseqüència d’una fusió parcial dels esquistos, va aparèixer la migmatita. Al nord de la zona de la cordierita-andalusita hi va haver una injecció de magma que al refredar-se va formar la pegmatita.
I per què té aquest relleu?
El relleu abrupte del Cap de Creus és degut a la relació entre la composició de les roques, la deformació tectònica i l’erosió.
L’erosió està provocada principalment pel vent de tramuntana, agent que té un paper important ja que aprofita les zones de més debilitat de la roca i afavoreix el seu desgast. Un altre agent erosiu importat, però més localitzat a les zones de costa, és l’acció del mar.
Itineraris al Parc Natural del Cap de Creus
EN COTXE:
- Distància: 6,5km
- Durada: 20 min
- Inici: Punta de s’Oliguera (Cadaqués)
- Objectiu: Us proposem que us fixeu en el canvi de grau de metamorfisme i en el paisatge en 5 parades.
L’inici d’aquesta ruta comença al Cadaqués situat al punt inicial. Cal fer un apunt abans de començar, us podreu fixar que la bonica carretera que porta a Cadaqués també us fa ruta per les pissarres de la zona Clorita-Moscovita. Una vegada a Cadaqués a l’alçada del nord de la Punta de s’Oliguera canviem de roques (de pissarres a esquists de la zona de biotita) i de grau de metamorfisme.
Comencem la ruta i agafem la carretera de Cadaqués al Far del Cap de Creus. Molt aviat trobareu la primera parada (punt 1 del mapa), en aquesta parada us situareu al límit de la zona de la biotita i de la cordierita-andalusita, les roques que podreu observar en aquesta zona són esquistos i si camineu una mica per la carretera veureu, direcció al Far, la cala Es Joanet.
Torneu al cotxe i agafeu direcció a la parada 2 que la teniu a 1,6 km de la primera. Ara mateix esteu en plena zona de la cordierita-andalusita. Podreu reconèixer els esquists i les quarsites.
1 km més endavant trobareu la parada 3, aquí podreu gaudir de les vistes i de les formes tan especials que es formen a la roca per l’erosió del vent.
Si continueu 1,6 km us trobareu la parada 4, des d’aquesta zona podreu gaudir també de les vistes a la cala Culip. Geològicament també en trobem en el pas de la zona d’esquistos amb cordierita-andalusita a la d’esquistos amb sil·limanita. També veurem filons de quarsites.
La ruta acaba a la parada 5, al far de Cap de Creus, on ja us situeu a la zona de la sil·limanita i on podreu gaudir amb del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us regalen.
ITINERARI A PEU:
- Distància: 4 km
- Durada: 4 hores. Es pot fer un tram més curt i tornar.
- Inici: Aparcament del Far de Cap de Creus
- Objectiu: Us proposem que camineu per un paisatge modelat i aprengueu a llegir les singularitats geològiques.
L’aparcament del Far del Cap de Creus on us trobeu en plena zona de la sil·limanita i on podreu començar la ruta gaudint del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us proporcionen.
Sortiu de l’aparcament, camineu un tros de la carretera. La primera parada és on hi ha una desviació cap a la cala Fredosa. Aquesta cala està formada per esquistos i pertany a la zona de la sil·limanita.
Continuant per la carretera trobareu un camí per on seguireu la ruta, hi ha una desviació a la parada 2 cap a la cala Jugadora, aquí podeu observar els dics de pegmatita amb un color vermellós que és degut a l’oxidació dels minerals de feldspat. En aquesta parada hi ha canvi de grau de metamorfisme, i per tant ara us trobeu a la zona de la cordierita-andalusita
Torneu al camí, a 1,2 km hi ha la parada 3 on hi ha una altra desviació que us portarà a la cala Bona, amb un especial interès geològic ja que hi ha un plec de grans dimensions.
La ruta acaba a la parada 4. Anireu a parar a la carretera de Cadaqués al Cap de Creus. Si camineu per aquesta carretera direcció al Far trobareu quarsites.
Referències:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_d%27inter%C3%A8s_natural.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_natural
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquist
- https://es.wikipedia.org/wiki/Filita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Marbre
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarsita
- https://es.wikipedia.org/wiki/Anfibolita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Gneis
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_%C3%ADgnia
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Granodiorita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Pegmatita
- https://es.wikipedia.org/wiki/Migmatita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Clorita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Moscovita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Biotita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Cordierita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Andalusita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Sil%C2%B7limanita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Feldspat
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Turmalina
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Mica
un geóleg em va comentar que els esquistos del Cap de Creus son molt peculiars perquè han fet bombolles que, en explotar, han format els forats que es veuen arreu. Que aquests forats no son tant per l’erosió, que també, com per l’explosió de material molt calent. Em podeu dir alguna cosa al respecte?
Una pregunta, si les pegmatites són minerals que solidifiquen a l’interior de la terra, per què al Cap de Creus hi son a fora, a l’exterior de la terra?
Gràcies
Hola Antonio,
Una part de les roques es formen a la superfície de la Terra però bona part es formen, com les pegmatites, en profunditat. Tot aquest material el podem trobar a la superfície (i estudiar-lo) quan queda exposat degut a l’afectació de processos interns resultat de la tectònica de plaques, i han elevat el material en superfície i, possiblement també, degut a processos externs com l’erosió.
Yael Díaz, conservadora de Petrologia del Museu