On us proposem anar?
El Cap de Creus es situa al NE de Catalunya, a la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona i forma part de la zona axial més oriental de la serralada pirinenca.

Mapa de localització del Cap de Creus ©Pdg
És un parc natural?
El Cap de Creus va ser el primer espai natural1 del país en ser declarat parc natural2 marí i terrestre.
Consta d’una superfície de 13.886 hectàrees que es divideix en:
- Zona terrestre que ocupa 10.813 hectàrees: es van establir tres paratges d’interès nacional que són Cap Gros-Cap de Creus al nord, Cap de Norfeu al sud i Serra de Rodes a l’oest
- Zona marina amb 3.073 hectàrees que correspon a totes les illes i els illots.
Per què és especial geològicament?
El Cap de Creus és una lliçó a l’aire lliure sobre el que anomenem metamorfisme.
Però què és el metamorfisme? És el procés pel qual una roca sedimentària, ígnia o metamòrfica es modifica en una altra roca. Això es deu a l’increment de la pressió, de la temperatura o d’ambdues.
En general, les roques que formen el Cap de Creus han estat metamorfitzades, replegades i fallades. Però el més interessant és que al parc podem diferenciar diferents graus de metamorfisme regional que es distribueixen gradualment d’oest a est.
Això se sap segons el grau de metamorfisme, ja que permet classificar zones amb diferents minerals, de més baix a més alt grau hi ha: la zona de clorita13-moscovita14, zona de biotita15, zona de cordierita16-andalusita17, zona de sil·limanita18-moscovita i la zona de sil·limanita-feldspat potàssic19. I això, caminat pel parc, ho podem constatar.

I quines roques hi trobem?
Afloren roques sedimentàries que han sofert metamorfisme. Principalment esquistos3 i filites4, però també hi han marbres5, quarsites6, amfibolites7 i gneissos8.
Però també hi ha roques ígnies intrusives9 com són les granodiorites10, pegmatites11 i migmatites12.

Roques ígnies?
Si, trobem les dues classes de roques, metamòrfiques i ígnies.
Les metamòrfiques són fruit del plegament que es va produir fa 390-300 milions d’anys causat pel moviment de les plaques i ocupen gran part del Cap.
Per altra banda, les roques ígnies van formar-se a causa del magmatisme que es va produir fa 290 milions d’anys. A la zona de la sil·limanita es va donar una intrusió de cossos de magma amb composició granitoide i, com a conseqüència d’una fusió parcial dels esquistos, va aparèixer la migmatita. Al nord de la zona de la cordierita-andalusita hi va haver una injecció de magma que al refredar-se va formar la pegmatita.
I per què té aquest relleu?
El relleu abrupte del Cap de Creus és degut a la relació entre la composició de les roques, la deformació tectònica i l’erosió.
L’erosió està provocada principalment pel vent de tramuntana, agent que té un paper important ja que aprofita les zones de més debilitat de la roca i afavoreix el seu desgast. Un altre agent erosiu importat, però més localitzat a les zones de costa, és l’acció del mar.
Itineraris al Parc Natural del Cap de Creus
EN COTXE:
- Distància: 6,5km
- Durada: 20 min
- Inici: Punta de s’Oliguera (Cadaqués)
- Objectiu: Us proposem que us fixeu en el canvi de grau de metamorfisme i en el paisatge en 5 parades.
L’inici d’aquesta ruta comença al Cadaqués situat al punt inicial. Cal fer un apunt abans de començar, us podreu fixar que la bonica carretera que porta a Cadaqués també us fa ruta per les pissarres de la zona Clorita-Moscovita. Una vegada a Cadaqués a l’alçada del nord de la Punta de s’Oliguera canviem de roques (de pissarres a esquists de la zona de biotita) i de grau de metamorfisme.
Comencem la ruta i agafem la carretera de Cadaqués al Far del Cap de Creus. Molt aviat trobareu la primera parada (punt 1 del mapa), en aquesta parada us situareu al límit de la zona de la biotita i de la cordierita-andalusita, les roques que podreu observar en aquesta zona són esquistos i si camineu una mica per la carretera veureu, direcció al Far, la cala Es Joanet.
Torneu al cotxe i agafeu direcció a la parada 2 que la teniu a 1,6 km de la primera. Ara mateix esteu en plena zona de la cordierita-andalusita. Podreu reconèixer els esquists i les quarsites.

1 km més endavant trobareu la parada 3, aquí podreu gaudir de les vistes i de les formes tan especials que es formen a la roca per l’erosió del vent.
Si continueu 1,6 km us trobareu la parada 4, des d’aquesta zona podreu gaudir també de les vistes a la cala Culip. Geològicament també en trobem en el pas de la zona d’esquistos amb cordierita-andalusita a la d’esquistos amb sil·limanita. També veurem filons de quarsites.
La ruta acaba a la parada 5, al far de Cap de Creus, on ja us situeu a la zona de la sil·limanita i on podreu gaudir amb del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us regalen.

ITINERARI A PEU:
- Distància: 4 km
- Durada: 4 hores. Es pot fer un tram més curt i tornar.
- Inici: Aparcament del Far de Cap de Creus
- Objectiu: Us proposem que camineu per un paisatge modelat i aprengueu a llegir les singularitats geològiques.
L’aparcament del Far del Cap de Creus on us trobeu en plena zona de la sil·limanita i on podreu començar la ruta gaudint del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us proporcionen.
Sortiu de l’aparcament, camineu un tros de la carretera. La primera parada és on hi ha una desviació cap a la cala Fredosa. Aquesta cala està formada per esquistos i pertany a la zona de la sil·limanita.
Continuant per la carretera trobareu un camí per on seguireu la ruta, hi ha una desviació a la parada 2 cap a la cala Jugadora, aquí podeu observar els dics de pegmatita amb un color vermellós que és degut a l’oxidació dels minerals de feldspat. En aquesta parada hi ha canvi de grau de metamorfisme, i per tant ara us trobeu a la zona de la cordierita-andalusita
Torneu al camí, a 1,2 km hi ha la parada 3 on hi ha una altra desviació que us portarà a la cala Bona, amb un especial interès geològic ja que hi ha un plec de grans dimensions.
La ruta acaba a la parada 4. Anireu a parar a la carretera de Cadaqués al Cap de Creus. Si camineu per aquesta carretera direcció al Far trobareu quarsites.

Referències:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_d%27inter%C3%A8s_natural.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_natural
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquist
- https://es.wikipedia.org/wiki/Filita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Marbre
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarsita
- https://es.wikipedia.org/wiki/Anfibolita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Gneis
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_%C3%ADgnia
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Granodiorita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Pegmatita
- https://es.wikipedia.org/wiki/Migmatita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Clorita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Moscovita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Biotita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Cordierita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Andalusita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Sil%C2%B7limanita
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Feldspat
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Turmalina
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Mica
Una pregunta, si les pegmatites són minerals que solidifiquen a l’interior de la terra, per què al Cap de Creus hi son a fora, a l’exterior de la terra?
Gràcies
Hola Antonio,
Una part de les roques es formen a la superfície de la Terra però bona part es formen, com les pegmatites, en profunditat. Tot aquest material el podem trobar a la superfície (i estudiar-lo) quan queda exposat degut a l’afectació de processos interns resultat de la tectònica de plaques, i han elevat el material en superfície i, possiblement també, degut a processos externs com l’erosió.
Yael Díaz, conservadora de Petrologia del Museu