Geoturisme al Cap de Creus

Ana Vivo, estudiant en pràctiques UAB, i Yael Díaz Acha, conservadora del departament de Petrologia del Museu

On us proposem anar?

El Cap de Creus es situa al NE de Catalunya, a la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona i forma part de la zona axial més oriental de la serralada pirinenca.

serralada pirinenca. Mapa de localització del Cap de Creus ©Pdg
serralada pirinenca.
Mapa de localització del Cap de Creus ©Pdg

És un parc natural?

El Cap de Creus va ser el primer espai natural1 del país en ser declarat parc natural2 marí i terrestre.

Consta d’una superfície de 13.886 hectàrees que es divideix en:

  • Zona terrestre que ocupa 10.813 hectàrees: es van establir tres paratges d’interès nacional que són Cap Gros-Cap de Creus al nord, Cap de Norfeu al sud i Serra de Rodes a l’oest
  • Zona marina amb 3.073 hectàrees que correspon a totes les illes i els illots.

Per què és especial geològicament?

El Cap de Creus és una lliçó a l’aire lliure sobre el que anomenem metamorfisme.

Però què és el metamorfisme? És el procés pel qual una roca sedimentària, ígnia o metamòrfica es modifica en una altra roca. Això es deu a l’increment de la pressió, de la temperatura o d’ambdues.

En general, les roques que formen el Cap de Creus han estat metamorfitzades, replegades i fallades. Però el més interessant és que al parc podem diferenciar diferents graus de metamorfisme regional que es distribueixen gradualment d’oest a est.

Això se sap segons el grau de metamorfisme, ja que permet classificar zones amb diferents minerals, de més baix a més alt grau hi ha: la zona de clorita13-moscovita14, zona de biotita15, zona de cordierita16-andalusita17, zona de sil·limanita18-moscovita i la zona de sil·limanita-feldspat potàssic19. I això, caminat pel parc, ho podem constatar.

Mapa geològic esquemàtic del Cap de Creus ©CMCNB
Mapa geològic esquemàtic del Cap de Creus ©CMCNB

I quines roques hi trobem?

Afloren roques sedimentàries que han sofert metamorfisme. Principalment esquistos3 i filites4, però també hi han marbres5, quarsites6, amfibolites7 i gneissos8.

Però també hi ha  roques ígnies intrusives9 com són les granodiorites10, pegmatites11 i migmatites12.

Detall dels esquistos (roques fosques) amb filons de pegmatites (roques clares)  ©Grey Geezer
Detall dels esquistos (roques fosques) amb filons de pegmatites (roques clares) ©Grey Geezer

Roques ígnies?

Si, trobem les dues classes de roques, metamòrfiques i ígnies.

Les metamòrfiques són fruit del plegament que es va produir fa 390-300 milions d’anys causat pel moviment de les plaques i ocupen gran part del Cap.

Per altra banda, les roques ígnies van formar-se a causa del magmatisme que es va produir fa 290 milions d’anys. A la zona de la sil·limanita es va donar una intrusió de cossos de magma amb composició granitoide i, com a conseqüència d’una fusió parcial dels esquistos, va aparèixer la migmatita. Al nord de la zona de la cordierita-andalusita hi va haver una injecció de magma que al refredar-se va formar la pegmatita.

I per què té aquest relleu?

El relleu abrupte del Cap de Creus és degut a la relació entre la composició de les roques, la deformació tectònica i l’erosió.

L’erosió està provocada principalment pel vent de tramuntana, agent que té un paper important ja que aprofita les zones de més debilitat de la roca i afavoreix el seu desgast. Un altre agent erosiu importat, però més localitzat a les zones de costa, és l’acció del mar.

Itineraris al Parc Natural del Cap de Creus

EN COTXE:

  • Distància: 6,5km
  • Durada: 20 min
  • Inici: Punta de s’Oliguera (Cadaqués)
  • Objectiu: Us proposem que us fixeu en el canvi de grau de metamorfisme i en el paisatge en 5 parades.

L’inici d’aquesta ruta comença al Cadaqués situat al punt inicial. Cal fer un apunt abans de començar, us podreu fixar que la bonica carretera que porta a Cadaqués també us fa ruta per les pissarres de la zona Clorita-Moscovita. Una vegada a Cadaqués a l’alçada del nord de la Punta de s’Oliguera canviem de roques (de pissarres a esquists de la zona de biotita) i de grau de metamorfisme.

Comencem la ruta i agafem la carretera de Cadaqués al Far del Cap de Creus. Molt aviat trobareu la primera parada (punt 1 del mapa), en aquesta parada us situareu al límit de la zona de la biotita i de la cordierita-andalusita, les roques que podreu observar en aquesta zona són esquistos i si camineu una mica per la carretera veureu, direcció al Far, la cala Es Joanet.

Torneu al cotxe i agafeu direcció a la parada 2 que la teniu a 1,6 km de la primera. Ara mateix esteu en plena zona de la cordierita-andalusita. Podreu reconèixer els esquists i les quarsites.

La llebre de Cala Culip. ©Grey Geezer
La llebre de Cala Culip. ©Grey Geezer

1 km més endavant trobareu la parada 3, aquí podreu gaudir de les vistes i de les formes tan especials que es formen a la roca per l’erosió  del vent.

Si continueu 1,6 km us trobareu la parada 4, des d’aquesta zona podreu gaudir també de les vistes a la cala Culip.  Geològicament també en trobem en el pas de la zona d’esquistos amb cordierita-andalusita a la d’esquistos amb sil·limanita. També veurem filons de quarsites.

La ruta acaba a la parada 5, al far de Cap de Creus, on ja us situeu a la zona de la sil·limanita i on podreu gaudir amb del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us regalen.

Mapa de les 5 parades de l'itinerari en cotxe ©CMCNB
Mapa de les 5 parades del itinerari en cotxe ©CMCNB

ITINERARI A PEU:

  • Distància: 4 km
  • Durada: 4 hores. Es pot fer un tram més curt i tornar.
  • Inici: Aparcament del Far de Cap de Creus
  • Objectiu: Us proposem que camineu per un paisatge modelat i aprengueu a llegir les singularitats geològiques.

L’aparcament del Far del Cap de Creus on us trobeu en plena zona de la sil·limanita i on podreu començar la ruta gaudint del paisatge que els esquistos i les pegmatites erosionades us proporcionen.

Sortiu de l’aparcament, camineu un tros de la carretera. La primera parada és on hi ha una desviació cap a la cala Fredosa. Aquesta cala està formada per esquistos i pertany a la zona de la sil·limanita.

Continuant per la carretera trobareu un camí per on seguireu la ruta, hi ha una desviació a la parada 2 cap a la cala Jugadora, aquí podeu observar els dics de pegmatita amb un color vermellós que és degut a l’oxidació dels minerals de feldspat. En aquesta parada hi ha canvi de grau de metamorfisme, i per tant ara us trobeu a la zona de la cordierita-andalusita

Torneu al camí, a 1,2 km hi ha la parada 3 on hi ha una altra desviació que us portarà a la cala Bona, amb un especial interès geològic ja que hi ha un plec de grans dimensions.

La ruta acaba a la parada 4. Anireu a parar a la carretera de Cadaqués al Cap de Creus. Si camineu per aquesta carretera direcció al Far trobareu quarsites.

Mapa de les 4 parades de l'itinerari a peu ©CMCNB
Mapa de les 4 parades de l’itinerari a peu ©CMCNB

Referències:

  1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_d%27inter%C3%A8s_natural.
  2. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_natural
  3. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquist
  4. https://es.wikipedia.org/wiki/Filita
  5. https://ca.wikipedia.org/wiki/Marbre
  6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarsita
  7. https://es.wikipedia.org/wiki/Anfibolita
  8. https://ca.wikipedia.org/wiki/Gneis
  9. https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_%C3%ADgnia
  10. https://ca.wikipedia.org/wiki/Granodiorita
  11. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pegmatita
  12. https://es.wikipedia.org/wiki/Migmatita
  13. https://ca.wikipedia.org/wiki/Clorita
  14. https://ca.wikipedia.org/wiki/Moscovita
  15. https://ca.wikipedia.org/wiki/Biotita
  16. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cordierita
  17. https://ca.wikipedia.org/wiki/Andalusita
  18. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sil%C2%B7limanita
  19. https://ca.wikipedia.org/wiki/Feldspat
  20. https://ca.wikipedia.org/wiki/Turmalina
  21. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *