Les flors estan presents, directa o indirectament, en la nostra vida diària. Són bàsics en la nostra alimentació els productes que d’elles en deriven (fruits, llavors, etc.), i és magnífic expressar emocions mitjançant el seu llenguatge. Estem tan acostumats a la seva presència que ens és complicat imaginar-nos la Terra sense flors. El grup de les angiospermes, que és així com s’anomenen les plantes amb flor, ha tingut èxit des d’un punt de vista evolutiu i, avui dia, és el grup de plantes més comú. La seva importància no només radica en el seu propi èxit, sinó també en la relació evolutiva que han tingut amb d’altres grups biòtics com els insectes o els grans herbívors al llarg dels temps geològics.
L’origen de les angiospermes ha estat sempre objecte de debat, encara més al considerar el decalatge entre l’aparició de les primes plantes vasculars i el registre fòssil més antic conegut de les gimnospermes. Respecte a aquest origen, aquest estiu ha sortit una de les notícies paleontològiques més destacades on es confirma, gràcies a un treball liderat pel Dr. Bernard Gomez de la Universitat de Lyon, que l’espècie paleobotànica Montsechia vidalii (Zeiller) Teixeira és la planta amb flor més antiga coneguda fins al moment. El material estudiat, procedent de jaciments de Las Hoyas (Cuenca) i Montsec (Lleida), està datat d’uns 125-130 milions d’anys, del pis geològic Barremià (Cretaci inferior).
Aquesta espècie havia estat objecte de controvèrsia des de la seva descripció i anteriors estudis ja havien assenyalat la seva possible relació amb les angiospermes. És en aquest treball on es justifica la presència de carpels a Montsechia vidalii i, per tant, de flors. Els resultats també indiquen que aquesta planta aquàtica (d’aigua dolça) va tenir un paper molt destacat en els primers estadis d’evolució de les angiospermes.
Els resultats publicats a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America) han estat extrets d’un treball taxonòmic més ampli en curs en el qual s’està revisant la diagnosi del morfotip i que es preveu que surti publicat pròximament.
Aquests estudis que s’estan desenvolupant al voltant de Montsechia vidalii són especialment rellevants pel nostre museu ja que és a la col·lecció del departament de Paleontologia on conservem el material original TIPUS. El primer autor del treball, el Dr. Bernard Gomez, i el Dr. Carles Martín Closas de la Universitat de Barcelona, i també signant de l’article, ens visitaren per tal de consultar el material tipus durant el 2012.
Més informació:
Teixeira C (1954) La flore fossile des calcaires lithographiques de Santa María de Meyá (Lérida, Espagne). Bol Soc Geol Portugal 11(2-3):139–152.
Zeiller R (1902) Sur quelques empreintes végétales du Kimméridgien de Santa Maria de Meya, province de Lérida en Catalogne (Espagne). Mem Real Acad Cienc Artes Barcelona 4(1902):345–356.