Les coloracions més vistoses, a base de vermells, grocs i taronges, es deuen als “carotens”, uns compostos que són fabricats per les plantes i que no poden ser sintetitzats pels animals, que els ha d’incorporar a través de la dieta. Aquestes coloracions són un indicador de les qualitats de l’individu com poden ser la seva salut, la seva resistència a paràsits i la seva habilitat per a trobar aliment. La melanina, en canvi, pot ser sintetitzada pels animals, i indica el seu grau de dominància i la seva personalitat. Ambdós colors son utilitzats per les femelles per triar parella.

Però, sigui quin sigui el pigment que acoloreix el plomatge, aquest article mostra com els metalls pesants redueixen la vistositat d’aquestes taques de color, fent que els mascles de la mallerenga carbonera (Parus major) siguin menys atractius per a les femelles.

Concretament, es va trobar que el mercuri presenta una correlació negativa amb els carotenoids, disminuint la tonalitat groga del pit del mascle, i que el crom redueix  l’extensió de la corbata negra.

D’altra banda, però, es va trobar que el coure augmenta la mida de la corbata negra. Això es produeix perquè aquest metall és utilitzat per l’individu per a sintetitzar melanina, responsable de la tonalitat negra de la corbata. Aquest resultat emfatitza que malgrat la majoria de metalls pesats actuen en detriment del color dels ocells, algun metall pot ser fins i tot necessari per a garantir un plomatge brillant, un fet fins ara força desconegut i que obre noves vies en l’estudi del color del plomatge.