Manuel Masoliver i Pons (1925-2016). El Dr. Masoliver va començar la seva col·laboració, l’any 1990, amb l’aleshores Museu de Geologia de Barcelona, posteriorment integrat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Doctor en Medecina, va ser durant tota la seva vida, un apassionat de la muntanya, l’excursionisme i la natura i centrà les seves activitats, sobretot a Vall d’Aran. Va ser relativament tard, cap a finals de la dècada dels setanta, que trobà en els minerals una passió que l’acompanyaria fins al final. Membre del Grup Mineralògic Català i membre fundador de l’Institut Català de Mineralogia i Geologia, començà una col·lecció convencional, que abandonà aviat per dedicar-se exclusivament als micromuntatges, minerals per a ser observats amb binocular, que satisfeien la seva necessitat de coneixement, en abastar un ventall prou gran d’espècies i localitats.

Aquesta passió el dugué a entrar en contacte amb el Museu, de qui ha estat col·laborador durant vint-i-cinc anys, on, a part de suggerir, amb el Sr. Carmelo Sánchez, la creació d’una col·lecció específica de micromuntatges, proporcionà un nombre considerable d’espècies rares i d’espècies de localitats tipus.

L’any 2001 el Museu, una vegada consolidada y equipada la col·lecció inicial i vist l’interès creixent d’aquest tipus de col·leccions i amb l’ajut i suport del Dr. Masoliver, va decidir el disseny i muntatge d’una exposició “Els micromuntatges: minerals en miniatura”, amb diversos punts d’observació temàtics, en els que els visitants utilitzaven el binocular per la visualització d’exemplars del fons mineralògic especialment triats.

L’èxit de l’exposició, que es va completar amb una exposició fotogràfica d’exemplars i amb vitrines explicatives del procés de muntatge, va fer que es prorrogués fins la primavera de 2003.

Degut a la tasca feta pel Dr. Manuel Masoliver, l’any 2002 el Museu decidí dedicar-li l’espai de treball específic per a la col·lecció de micromuntatges, ubicat al fons de la sala de Mineralogia, que passà a anomenar-se “Espai Masoliver”.

El novembre de 2014, el Dr. Masoliver decidí generosament donar la seva col·lecció, de 7.190 exemplars al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Des de la seva arribada la institució ha procedit el registre i siglat de cada un dels exemplars, així com ha portat a terme les tasques de conservació preventiva necessàries, com el canvi del Blu-Tack® que subjectava les mostres a la caixa, per cola reversible de resina Paraloid^TM B-72. Actualment, la col·lecció ha quedat en condicions d’estudi i divulgació i amb aquesta finalitat s’han començat a elaborar tasques de documentació i revisió de cada un dels exemplars, així com el catàleg de localitats tipus de la col·lecció, que s’espera que estigui enllestit i a punt de publicació per al 2017.

No cal dir que el Museu, en diferents ocasions, s’ha fet ressò del valor d’aquesta col·lecció i del que representa, tant a escala patrimonial com de geodiversitat i té molt present que això només és una tasca que tot just comença. Les darreres activitats en les que la col·lecció ha estat esmentada i present són:

• Curto Milà, C. Building a future: The Micromount Collection of the MCNB. SMMP Meeting. Munich, October, 2012.
• Duque Valero, S., Curto Milà, C. La col·lecció mineralògica de micromuntatges als museus de ciències: una estratègia documental de present i de futur. I Trobada de tècnics de col·leccions de ciències naturals de Catalunya. Museu Blau, 15 d’octubre de 2013
• Curto Milà, C. Catalogue of the minerals from the Kola Peninsula, Russia, from the Masoliver Micromount Collection. (an essay on mineral geodiversity). Natural History Museum of Barcelona. SMMP Meeting. Munich, October, 2013.
• Duque Valero, S. (2015). Colección laboratorio de Micromontajes del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona (MCNB): Una colección innovadora para la conservación del patrimonio mineralógico. Publicaciones del Instituto Geológico y Minero de España
• Serie: Cuadernos del Museo Geominero 18,  471-476
• Curto Milà, C. (2015) Building a future: The Micromount Collection-Laboratory of the MCNB. The Geological Curator. 10(3): 121-130.