El passat 3 d’octubre es va celebrar la Jornada sobre Ciència Oberta al Museu de Ciències Naturals de Barcelona amb un gran èxit d’acollida i assistència, 140 persones, així com un èxit de participació activa a Tuiter.

Anna Omedes, directora del Museu, i Joan Carles Senar, cap de Recerca i Publicacions, van ser els encarregats de donar la benvinguda al públic assistent i inaugurar la jornada. Montserrat Navarro, cap del Centre de Documentació, va presentar la nova línia de suport a la recerca que el Centre ha engegat, on s’emmarca aquesta jornada i, Miguel Navas, bibliotecari del Centre de Documentació, va ser l’encarregat de conduir i moderar l’acte.

Uns ponents de categoria i que van convidar molt a la participació

Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, va realitzar la primera intervenció, que tractava sobre aspectes bàsics de la ciència oberta. Segons ell, aquesta actua sobre tot el cicle de la recerca, canviant els instruments i provocant un canvi de paradigma, i ha de ser col·laborativa i orientada a la societat. També va incloure altres aspectes com l’accés a la producció científica, les dades de recerca, el procés d’investigació i avaluació, la ciència ciutadana, etc.

Anna Guillaumet, experta en Sistemes d’Informació de la Recerca i la Innovació a SIGMA, va continuar amb els aspectes elementals de la ciència oberta i l’estat de la qüestió. Segons Guillaumet, la ciència oberta, en contraposició a la ciència tradicional, feta per i per a investigadors, representa un canvi cultural ja que vol “posar la recerca a l’abast del públic i la societat en general, per tal de millorar la productivitat i l’eficiència, la transparència i la resposta a les necessitats de la recerca interdisciplinària”. La ponent també va posar l’accent sobre el nou perfil d’investigador 4.0  i totes les eines que té a la seva disposició: xarxes socials, repositoris i plataformes d’auto-publicació de continguts, gestors bibliogràfics, la preeminència de Google Acadèmic com a sistema d’informació científica, etc. Va concloure que la ciència oberta és un moviment imparable i que es vol consolidar al 2020, però que per això cal establir polítiques, mètriques i noves formes d’avaluar la recerca.

Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, va exposar els reptes que actualment han d’afrontar les revistes científiques en el context de la ciència oberta. Aquests són principalment la sostenibilitat econòmica, la implantació de noves mètriques, les dades de recerca i la revisió oberta. En aquest sentit, els editors de les revistes han d’estar al dia de l’evolució de l’ecosistema de la recerca i la comunicació científica, tenint en compte que l’accés obert està consolidat com a via de difusió i la ciència oberta és el marc en el qual s’han de situar les revistes. Una manera de fer-ho possible és que els serveis de publicació de les universitats o centres de recerca cooperin amb els serveis de biblioteca i documentació.

Clara Armengou, gestora de projectes i comunicació al Directory of Open Access Journals (DOAJ) va parlar sobre la indexació de revistes en obert en aquest directori. Segons ella, l’interès de figurar a DOAJ radica en la millora de la visibilitat i reputació de les revistes. Per tal que una revista hi sigui acceptada, ha de complir amb uns criteris d’inclusió, els quals, segons Armengou, coincideixen amb els requisits mínims de qualitat que hauria de tenir qualsevol revista per ser considerada com a científica. També va recordar que DOAJ no indexa revistes híbrides, gratuïtes però sense llicències d’accés obert, títols d’editorials qüestionables o “depredadores”, i revistes que s’han deixat de publicar o no arriben a un número mínim d’articles a l’any. Sí que inclou, però, revistes en accés obert que cobren per publicar. Va acabar amb unes recomanacions molt interessants sobre els llocs webs de les revistes i quina informació han de contenir, la importància dels consells editors o científics i la transparència del procés de publicació, l’especificació de la política d’accés obert concreta, i els drets d’autor i les llicències d’ús, així com la presentació d’algunes bones pràctiques.

Àlex López-Borrull, professor d’Estudis de Ciències d’Informació i Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya, va fer una contribució sobre els nous models de revista i els canvis en la comunicació científica, plantejant preguntes interessants com ara si potser hi ha massa revistes, si les revistes es diferencien cada vegada menys d’altres recursos d’informació com bases de dades, repositoris i plataformes científiques, i si és necessària la ruptura amb el sistema actual de publicació de revistes científiques o només cal reformar-lo. Va saber generar un debat crític, i posteriorment va publicar una piulada amb les seves impressions sobre l’estat actual de la ciència oberta. Finalment, va repassar nous models de revista científica, com ara els “megajournals” (grans revistes multidisciplinàries similars a portals), els “data papers” (articles sobre dades de recerca) i els “data journals” (revistes que publiquen conjunts de dades de recerca), així com la importància de les mètriques alternatives, els repositoris temàtics, les plataformes científiques i el reconeixement o validació de les revisions per parells.

La ponència d’Ignasi Labastida, Cap de la Unitat de Recerca del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, va tractar sobre els drets i les llicències de propietat intel·lectual, amb especial menció de les llicències Creative Commons, que permeten la re-utilització del contingut en obert segons una àmplia gamma, que va des de la llicència més permissiva a la més restrictiva. També va explicar les llicències OpenData Commons per a dades de recerca. Apart del contingut teòric, Labastida va aportar informació pràctica interessant sobre com posar una llicència en una obra pròpia, i què es pot publicar en un repositori.

La part d’indicadors per a la ciència oberta va recaure en Ismael Ràfols, investigador d’INGENIO, que va proposar noves maneres d’avaluar la recerca, com per exemple canviant indicadors genèrics per marcs d’indicadors específics per a cada disciplina, de manera que l’avaluació sigui plural i condicional. Segons ell, la qualitat de la recerca no es pot estimar únicament amb indicadors bibliomètrics, i va assenyalar que al sud d’Europa es fan auditories en comptes d’avaluacions de la recerca, mentre que al Regne Unit o als Països Baixos es poden observar bones pràctiques. En resum: no hi ha indicadors generals de ciència oberta.

Reme Melero, científica titular del CSIC, va finalitzar la jornada amb una presentació sobre les dades de recerca, remarcant el fet que les dades, a més d’obertes, han de ser “FAIR” (localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables, segons les seves sigles en anglès). També va explicar els beneficis de compartir les dades de recerca i va mencionar l’existència de premis per a la seva reutilització, entre d’altres aspectes relacionats amb els “open research data” especialment a Espanya i Europa.