Àngel Lagar i Mascaró (1928 – 2019) una vida dedicada a la recerca entomològica

Glòria Masó, Lluís Auroux i Miquel Prieto

L’entomòleg  Àngel Lagar i Mascaró va morir a Barcelona el passat 2 de juliol, als 90 anys d’edat. La seva figura ha estat objecte de diferents apunts biogràfics i escrits d’homenatge. També al nostre Museu, en el marc de la trobada Francesc Español de col·laboradors, que se celebra biennalment des de fa tot just vint anys. A l’edició de l’any 2011, en Lluis Auroux (Associació Catalana de Bioespeleologia) ens va parlar de la seva trajectòria com a estudiós dels invertebrats subterranis, a una ponència amb l’eloqüent títol “Àngel Lagar i Mascaró: un pioner de la bioespeleologia”. El contingut de la xerrada el podeu trobar al web de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Àngel Lagar amb la seva col·lecció. Any 2011

La recerca desenvolupada com a bioespeleòleg va ser, efectivament, variada i de gran qualitat. La seva vocació de naturalista i el seu domini de la taxonomia dels invertebrats, però, el van portar a interessar-se per altres grups, amb aportacions igualment meritòries. Així, va destacar també pels seus estudis sobre coleòpters aquàtics. Dos tipus d’organismes –els insectes aquàtics i subterranis– amb estretes adaptacions al medi i, per tant, molt sensibles a l’alteració del seus respectius hàbitats, força amenaçats a la Mediterrània. De forma més explícita, l’Àngel Lagar va alertar a finals dels seixanta de la degradació del Delta del Llobregat, arran dels seus estudis sobre els coleòpters d’aquest espai natural tan proper i emblemàtic. El propi autor refereix trenta campanyes i vuit-centes visites al Delta al llarg de quatre dècades, publicant dades sobre gairebé cinc-centes espècies de tot l’ordre. Una contribució formidable.

Pel que fa al vincle de l’Àngel Lagar amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (aleshores “Museu de Zoologia de Barcelona”), aquest començaria ben aviat, a finals dels anys quaranta, on rep la influència de dues personalitats de la talla de Ricardo Zariquiey i Francesc Español. El seu primer treball va ser l’any 1945 a la revista Graellsia: “Observaciones del Meladema coriaceum en España y Marruecos”. La seva primera activitat espeleològica va ser a la Cova de l’Olla (Aiguaviva,  Montmell), l’any 1950. Poc després, l’any 1952, publicaria el seu primer treball bioespeleològic, on descriu dos tàxons d’un gènere de coleòpters troglobis (família dels leiòdids) del karst de la província de Barcelona, a la revista Speleon: “Dos nuevas razas de Troglocharinus espagnoli Zariquiey”. Alguns dels exemplars de les respectives sèries tipus els va dipositar a la col·lecció entomològica del Museu, com faria posteriorment amb altres tàxons que va descriure (tant subterranis com epigeus) de les famílies dels caràbids i els leiòdids. També trobem a la col·lecció espècimens tipus de coleòpters aquàtics descrits per Lagar en col·laboració amb altres especialistes vinculats directament o indirectament al Museu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu llegat científic inclou unes 130 publicacions, el descobriment de nombrosos tàxons (que va descriure o que va cedir a especialistes d’altres grups per a la seva descripció), i una important col·lecció particular, la col·lecció Javier Fresneda-Àngel Lagar, de gran rellevància científica.

La contribució de l’Àngel Lagar al coneixement i conservació dels invertebrats, el vincle  establert amb el Museu com a institució i amb els seus col·laboradors, i l’enriquiment de la col·lecció que aquest vincle va propiciar, ens motiva a dedicar-li aquestes breus línies de sentit reconeixement.

Descansi en pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *