El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals

La revista científica Nature Comunications acaba de publicar un article amb resultats preocupants pel que fa a l’adaptació dels animals al canvi climàtic. Les espècies, conclou l’estudi, responen a l’escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta.

L’estudi, que ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.

Cal destacar que aquest treball ha comptat amb participació de Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i associat al CREAF, Iolanda Filella, investigadora del CREAF i el CSIC, i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Com responen els animals al canvi climàtic?

El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquest canvi climàtic és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l’any en que hivernen, es reprodueixen o migren, entre d’altres. També s’han documentat canvis en la mida i el pes del cos d’algunes espècies, però l’ estudi conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els canvis fenològics.

Els investigadors d’aquest estudi han tornat a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i han extret informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d’“avantatge evolutiu”, és a dir, els ajudaven a sobreviure o a tenir mes descendència.

“Per investigar si les respostes dels animals al canvi climàtic els permeten adaptar-se ens hem hagut de centrar en els ocells perquè no tenim informació tan completa de cap altre grup”, comenta la primera autora de l’estudi Viktoriia Radchuk (Leibniz-IZW). I afegeix, “Ara bé, la revisió de la informació disponible per a altres grups d’animals (insectes, amfibis, mamífers) demostra que els canvis són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Per exemple, és molt clar que a les zones temperades, l’augment de les temperatures està provocant un avançament dels calendaris naturals en la majoria d’espècies.”

El co-autor Steven Beissinger, professor de la University of California a Berkeley,  afegeix “Això ens suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l’escalfament, sempre i quan canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic”.  Tot i això, Alexandre Courtiol, del Leibniz-IZW, afegeix “Però això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s’estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s’estan generant.”

Per arribar a aquesta conclusió, es van comparar, en vàries poblacions d’ocells,  els canvis fenològics mesurats al camp amb els que prediu un model teòric que assumeix un canvi fenològic òptim per compensar les noves condicions ambientals. En 9 de 13 espècies estudiades, es va trobar que la magnitud del canvi fenològic era insuficient per evitar el risc d’extinció de la població.

El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera (Parus major), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o la garsa (Pica pica), totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d’adaptar-se a noves condicions ambientals. “Ens queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les especies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. En aquests casos, sospitem que els pronòstics encara són més pessimistes”, conclou Stephanie Kramer-Schadt, cap de department a Leibniz-IZW.  Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

Els estudis de recerca en ocells  del Museu protagonistes d’aquest estudi

Les espècies d’alta muntanya son unes de les més susceptibles a patir els efectes del canvi climàtic. El Museu porta trenta anys realitzant el seguiment d’una d’aquestes espècies, la llucareta (Carduelis citrinella), al PrePirineu.

En els últims anys hem vist que la reducció en el nombre de dies de pluja degut al canvi climàtic esta afectant a les seves poblacions de forma negativa. Les poblacions, a més, estant canviant la seva morfologia, de manera que per exemple la longitud de l’ ala els està creixent, i en aquests moments, les femelles son tant grans com eren fa 20 anys els mascles. Actualment, s’està investigant per què l’augment de temperatures i la disminució de la pluviometria té aquests efectes en les poblacions.

Aquest treball a llarg termini ara ha estat utilitzat en un projecte més ampli que arreplega moltes altres espècies, per establir uns patrons generals d’efecte del canvi climàtic en les poblacions animals. Els resultats indiquen que moltes espècies i poblacions intenten adaptar-se al canvi climàtic, però la velocitat de canvi es insuficient per compensar aquests canvis.

Per saber-ne més:

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *