Bernie Krause i el paisatge sonor natural

Eloisa Matheu, col·laboradora del Museu

Si fa unes setmanes parlàvem d’un dels pioners de la gravació dels cants i crides dels ocells, en Ludwig Koch, avui volem donar a conèixer la figura de Bernie Krause i el seu paper en el coneixement actual del so de la natura.

Bernie Krause va nèixer als Estats Units el 1938 i aviat es va interessar per la música electrònica i també per la gravació de sons de la natura. Contemporani de Murray Schaffer  i Barry Truax, a qui es deu la popularització del concepte de paisatge sonor (soundscape), Krause va contribuir al desenvolupament de la nova disciplina que sorgiria a partir dels anys 70 l’ecologia acústica o ecologia del paisatge sonor (Soundscape ecology), amb la seva manera d’escoltar i gravar la natura globalment.

Si el paisatge sonor és l’envoltori acústic com el perceben els humans, l’ecologia del paisatge sonor, amb una visió més àmplia, inclou les interaccions acústiques entre els éssers vius, l’home i el medi, entre d’altres. Krause introdueix nous conceptes: en un paisatge sonor la Biofonia és el conjunt de sons, vocals i no vocals, produïts pels éssers vius, i el terme Antropofonia es refereix al conjunt de sons d’origen humà, inclosos els sons d’origen mecànic-tecnològic i que en bona part constitueixen soroll (contaminació acústica).

Mogut per l’interés de recollir paisatges sonors d’arreu del món Krause ha dut una intensa carrera de gravació en tota mena d’hàbitats, recollint més de 4500 hores de paisatges sonors naturals i 15.000 espècies animals identificades. Ha publicat nombrosos CDs, ha contribuit a sonoritzar exposicions, ha creat instal·lacions sonores que han recorregut el món i també ha publicat diversos llibres sobre la temática del paisatge sonor, com per exemple: Wild Soundscapes. Discovering the voice of the natural World (2002) i el darrer publicat The Great Animal Orchestra, finding the origins of music in the world’s wild places (2012).

Portada del llibre The Great Animal Orchestra, finding the origins of music in the world’s wild places (2012).

“Prop de la meitat dels paisatges sonors gravats i guardats en el meu arxiu van ser enregistrats en hàbitats que ja no existeixen, han estat alterats radicalment per l’acció de l’home o definitivament romandran en silenci. L’ecologia del paisatge sonor revela el que els sons de la natura ens informen sobre l’estat dels ecosistemes canviants d’avui en dia i les criatures que hi habiten”

Aquestes són les paraules d’un testimoni excepcional del món canviant, de la transformació del medi natural i la desaparició de nombroses formes de vida del nostre Planeta.

Més informació: