L’empobriment del paisatge sonor

Eloisa Matheu, col·laboradora del Museu

L’evidència del canvi climàtic està desfermant les alertes sobre la disminució d’efectius de les poblacions de moltes espècies animals i vegetals. La pèrdua d’individus i fins i tot, la desaparició de les espècies en un lloc determinat s’aprecia sovint de forma auditiva abans que visual: el paisatge sonor és un fidel reflex de les espècies presents, de la seva abundància, de la riquesa d’espècies.

Quan desapareixen individus i /o espècies el resultat és un empobriment del paisatge sonor natural (biofonia), que a més sovint ve acompanyat amb un augment del soroll procedent de la tecnologia (antropofonia o tecnofonia).

Una de les espècies, la població de la qual que està fent una davallada alarmant, és la tórtora comuna o europea (Streptopelia turtur ) per diferenciar-la de la tórtora turca, que es troba en augment. La tórtora comuna és un ocell que ocupa terrenys agrícoles, garrigues, boscos esclarissats, essent, per tant, un ocell molt popular. Procedent de l’Àfrica subsahariana, visita a la primavera bona part d’Europa occidental i el Nord d’Àfrica on es reprodueix. Arribada la tardor, els ocells migren cap al sud, volant distàncies de fins a 4.000 Km.

Però en els darrers anys el nombre d’exemplars que ens visiten està minvant, fins i tot desapareixent de molts indrets de l’Europa occidental i el nostre país, on en els darrers 15 anys la seva població hauria minvat un 75%. Està catalogada per la UICN com a espècie en situació crítica Vulnerable.

Les causes d’aquesta alarmant situació serien fonamentalment la transformació de les pràctiques agrícoles i del paisatge rural amb la pèrdua de l’hàbitat, juntament amb l’ús d’herbicides. Però a més, la tórtora, tot i trobar-se en una situació crítica, segueix sent considerada com a espècie cinegètica i a Espanya aquest any, segons SEO/Birdlife, durant la mitja veda es caçaran més de mig milió d’exemplars en el decurs de la seva migració. No sembla que aquesta pràctica esportiva sigui recomanable en aquesta situació de vulnerabilitat.

La desaparició de la tórtora comuna en els nostres paisatges rurals suposa, entre d’altres coses, perdre el plaer d’escoltar el seu cant, un monòton i dolç parrupeig molt característic. El paisatge sonor dels paisatges rurals s’empobreix encara més.

Gravació de tórtora:

Frase característica del cant de la tórtora, gravada en un paisatge rural de garriga a l’Illa de Mallorca. De fons s’escolten ramats, pardals i altres ocells de l’entorn.

Enllaç a la gravació:  https://freesound.org/s/487014/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *