L’emergència de les col·leccions en el món digital
La informatització del patrimoni científic de col·leccions del museu va començar poc després de l’any 1980, ja fa prop de 40 anys. Aleshores les col·leccions de zoologia van entrar de ple en la dinàmica d’extreure’n continguts que emergien lentament en formats digitals. Les bases de dades i les aplicacions que li donaven servei eren l’objectiu i el mitjà alhora per donar valor a les col·leccions. Aquesta etapa destacava per una dura tasca de localització (sic) i d’ordenació física de les col·leccions per facilitar-ne el seu control documental i la posterior informatització.
A la simple informatització que suposava ampliar la digitalització a totes les fonts de dades constituïdes per les col·leccions custodiades pel museu s’hi van anar afegint nous reptes que es donen pas uns als altres: publicar i difondre a Internet la informació elaborada, contribuir a repositoris web on s’agreguen dades temàtiques (per exemple la biodiversitat a GBIF), adoptar nous models de visualització de les dades (cartografia i filtres taxonòmics), incrementar la qualitat i fiabilitat de les dades (per exemple associant imatges tècniques i dades moleculars o georeferenciant els registres de col·leccions).
Els objectius assenyalats es mantenen actius en la carrera per abastar tot l’univers de continguts. Inevitablement se solapen d’una forma o altra, per bé que la lògica dels procediments emprats mana poderosament en el moment de planificar. El binomi quantitat/qualitat de les dades és un criteri bàsic per orientar increments eficients de les dades digitals, seguits de procediments massius per afegir altres valors i filtres de qualitat. En l’actualitat ens trobem al museu amb un ecosistema de fonts d’informació ric, estructurat, assistit per aplicacions específiques, comunicat i actiu al Web, que va madurant sense pausa.
Navegant entre els continguts del Museu : Omnimus
Aquest preàmbul serveix per justificar el nou repte assumit en el programa d’informatització del museu. El concepte és molt senzill: es tracta de crear una plataforma on els elements comuns entre les diverses fonts documentals permeten transitar entre elles. Per exemple, els noms de persones que han intervingut en la creació de col·leccions poden aparèixer també com autors de publicacions científiques, o en documents de l’arxiu històric. Aquestes connexions, altrament conegudes com l’expressió de la interoperabilitat, permeten atendre consultes que travessin les diverses fonts documentals del museu.
L’aplicació web dissenyada per assistir les consultes creuades als fons del museu s’anomena Omnimus. Ha estat desenvolupada per Nubilum en base a la seva solució tecnològica Coeli i representa una etapa culminant de les iniciatives encetades fa quasi 40 anys enrere. Omnimus ha adoptat un nom molt poc modest per diverses raons. Sense obscurir cap de les especialitzacions documentals que cada font de dades del museu adopta per ser competent en el seu àmbit temàtic (col·leccions, biblioteca, arxiu històric, Wikicollecta, ….), Omnimus afegeix una via d’accés a les dades que permet l’enriquiment entre continguts. L’exemple esmentat de cerca per un nom de persona i el retorn de dades de diverses fonts, es pot emular pels noms científics dels organismes, les localitats, els anys… O per la suma de condicions de persones, organismes, llocs i anys, segons la necessitat de restringir que s’invoqui.
Us convidem a fer ús d’Omnimus, per consultar protagonistes, llocs, temes, fons i períodes, per aplicar-hi filtres, per navegar entre continguts a l’espera d’alguna sorpresa.
Omnimus és una eina per descobrir relacions, associacions, absències i també errors, més visibles aquests quan es contrasten diversos orígens de dades. Interoperabilitat, cerca especulativa, control de qualitat, són signes d’identitat d’Omnimus. La profunditat i l’extensió de les fonts documentals que s’hi vinculin confereixen un llarg recorregut de desenvolupament, vinculat a millores en la representació gràfica dels resultats i de la seva reutilització, la interoperabilitat externa, noves capacitats d’edició sobre les fonts originals, etc.
Noves idees, nous escenaris, nous objectius. En el curs d’aquests últims 40 anys s’han forjat especialistes de la gestió de dades, de la informació i fins i tot del coneixement. Tots tres conceptes estan arrelats als museus, raó per la qual s’exigeixen professionals preparats pels nous reptes que provoquen una ingent quantitat de dades disponibles en l’esfera digital i la necessitat d’impregnar semànticament aquest valors.
El museu disposa d’un bon armari de dades, endreçat i dimensionat per confirmar el paper del museu com a proveïdor de recursos científics per canals adients pel consum científic, tècnic i naturalista. Ara toca tornar a imaginar nous somnis.