Compartim aquesta breu història d’una recent estada a Casablanca (Marroc) que va resultar ser tota una aventura!!!

L’estada tenia l’objectiu d’aconseguir un requisit imprescindible del govern marroquí que havia de permetre avançar en l’acceptació i el futur ingrés al Museu de la donació d’una col·lecció entomològica molt esperada: la Col·lecció Olivella.

La col·lecció Olivella consta d’uns 16.542 espècimens de coleòpters, preservats en sec, i ubicats en 111 caixes entomològiques. Una bona part, 46 caixes, són d’exemplars procedents del Marroc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cal dir, que des del 2012 s’està treballant per poder acceptar la donació d’aquesta col·lecció amb totes les garanties, cosa que fins el moment no ha estat fàcil. L’interès científic d’aquesta col·lecció és molt remarcable i s’ho val. Tant el museu com els donants, dona i filla de Vicens Olivella (que va ser amic i col·laborador de Francesc Español i Coll), aspiren a que aquesta col·lecció pugui formar part i ampliar el gran fons existent d’artròpodes d’estudi del Museu.

Al 2019, es va aconseguir reunir un conjunt de requisits que fins al moment semblaven difícils,  i fruit dels contactes amb el govern marroquí, ara sabem el que cal per obtenir l’èxit, però igualment no serà fàcil. La directriu donada per la Direcció del Dept. de la “Lutte Contre la Désertification et de la Protection de la Nature” al Marroc, obliga als donants de la col·lecció Olivella a fer una donació dels exemplars duplicats de la col·lecció de procedència marroquina a ”l’Institut Scientifique de Rabat”. Només així, obtindran el permís d’exportació dels exemplars d’origen marroquí, i per tant, de tota la col·lecció.

Coneixedors que la tasca de triar i separar els exemplars duplicats marroquins de la col·lecció només pot ser realitzada per professionals, el Museu es va oferir a col·laborar.

I aquí comença la nostra aventura a Casablanca!!!

Neus Brañas, documentalista d’artròpodes de l’empresa Myrmex i Glòria Masó, conservadora d’Artròpodes del Museu, vam anar, el dia 8 de març, a Casablanca al domicili dels donants, Teresa Pol i Teresa Olivella, per a realitzar aquesta tasca de col·laboració. La planificació del temps, per a poder separar els duplicats de les 46 caixes entomològiques amb exemplars d’origen marroquí, es va valorar en una setmana sencera, tornant el dia 15 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dia 11, es va rebre la visita del Conservador d’Entomologia i el taxidermista de l’Institut Scientifique de Rabat, per a fer el seguiment de la tasca en curs. Ens van felicitar per una tasca, segons ells, tan ben feta. I es va acordar que, el dia 13 de bon matí, acompanyaríem a la família Olivella a la cerimònia de donació i acceptació d’aquests duplicats a la seva institució.

La tria i donació dels duplicats, de les 46 caixes existents del Marroc, va permetre omplir quatre caixes entomològiques amb 750 exemplars corresponents a un o dos representants de cada espècie que comptava amb duplicats: exemplars de la mateixa espècie amb idèntiques dades de recol·lecció i mateix sexe (quan es podia saber). Cal dir, que també es van triar, per cedir a l’Institut Scientifique de Rabat, varis centenars d’exemplars pendents de preparar, tots duplicats de la gran Col·lecció Olivella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot anava força bé segons el pla de treball, però tot es va complicar al conèixer, el dia 12 al vespre (20 h), que la frontera Marroc-Espanya es tancava, de cop i sense previ avís, com a conseqüència directa de l’alarma per la COVID-19.

Vam comunicar la nostra situació a les caps de col·leccions del Museu, de qui vam rebre tot el recolzament i esperança d’una ràpida solució.

Però, a partir d’aquí tot van ser dubtes i nervis. L’accés per Ceuta o Melilla també es tancava, i per Portugal i França estava molt ple i complicat, i s’esperava que  tanquessin les seves fronteres en un període de temps breu. Per altra banda, encara ens faltava enllestir tota la documentació associada als exemplars que serien cedits a Rabat i acabar de preparar, llistar i empaquetar les 111 caixes de la col·lecció, que havien de ser transportades al Museu a principis d’abril. Resultat, anàvem a dormir a les 3 h de la matinada, i amb els somnis amanits pel neguit de no saber com podríem tornar a Barcelona.

L’endemà, dia 13 a les 6:30 h del matí, ens preparàvem per acompanyar a la família Olivella a fer la donació dels duplicats a Rabat. Tot esperant notícies del Museu i just a l’arribada a l’Inst. Scient. de Rabat (9:45 h), sorpresa!!! Ens va trucar Dacha Atienza, cap de l’Àrea Científica del Museu anunciant que havia pogut aconseguir dos bitllets de tornada via París per a les 16:30 h. Imagineu l’alegria, podríem tornar a casa!!!

Vam tenir el temps just per assistir a l’acte protocol·lari de la donació dels duplicats i aprofitar per acordar possibles cooperacions entre les dues institucions científiques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I el més important, el dia 13, després de 10 h de viatge, arribàvem a casa!!!

Així doncs, encara que amb entrebancs i nervis, la finalitat d’aquest viatge i projecte es va poder dur a terme amb èxit. Un pas més, del tot necessari, per avançar en l’intent de portar la col·lecció, també a casa, al Museu.

Volem aprofitar aquesta nota per agrair, en primer lloc, la gran amabilitat i cortesia de la Teresa Olivella, la Teresa Pol i el Vicens Olivella; el recolzament científic de la M. Josep Ball, de l’Embajada de España a Rabat; la càlida rebuda dels professors de la “Université Mohammed V de Rabat”: Mohammed Fekhaoui, Director de l’Institut Scientifique de Rabat i de Mohamed Arahou, conservador de les “Collections des Sciences Naturelles – CNRS”. Agrair també al Museu, en concret a l’Eulàlia Garcia-Franquesa, Cap de col·leccions, el seu interès en els moments més difícils i a la Dacha Atienza, Cap de l’Àrea Científica, que amb celeritat va fer possible, just a temps, la nostra tornada a Barcelona. Per últim a Francesc Uribe, conservador del Museu, per animar-nos a escriure  aquesta crònica .