Parlem amb Marc Campeny sobre la recerca que fa el Museu a Cumbre Vieja

Fa pocs dies Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu, va poder viatjar al Parc Natural de Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, on el passat mes de setembre va entrar en erupció  el volcà Cabeza de Vaca. Tot un privilegi, ja que l’accés a aquesta zona és restringit i són necessaris permisos especials. L’objectiu de la seva visita era recollir mostres per iniciar una investigació sobre els minerals associats a les fumaroles volcàniques que s’han desenvolupat en aquesta fase de l’erupció.

– Pots explicar breument què anàveu a buscar en un volcà que tot i que es considera apagat sembla que encara està molt actiu? Per què era important anar-hi en aquest moment?
Primer de tot, cal aclarir que el volcà de La Palma, no està “apagat”. Ara mateix, es troba en una fase que anomenem post-eruptiva. Durant l’erupció ja s’ha produït l’emissió més important de material però en la fase actual, encara hi ha processos de naturalesa volcànica, tot i que és cert que de menor intensitat. En aquests moments, els materials que van ser expulsats pel volcà s’estan refredant, però es segueix produint un alliberament significatiu de gasos. Un fenomen molt característic associat a aquest procés són les fumaroles volcàniques: zones o petites fissures sobre el terreny a partir de les quals s’allibera vapor d’aigua i altres gasos de composició molt diversa. Al voltant d’aquestes fumaroles, a causa de la circulació d’aquests gasos, es formen associacions minerals molt característiques i rares, que contenen elements com ara clor, fluor, sofre o nitrogen. L’objectiu principal de la campanya de camp va ser, precisament, el mostreig dels minerals associats a diverses d’aquestes fumaroles, i que hem detectat en diferents àrees del volcà.

Vista del vessant oriental de l’edifici volcànic que s’ha format des de setembre del 2021. Es distingeixen unes àrees de color groc associades a la precipitació de sofre i altres elements associats a la presència de fumaroles.
Vista del vessant oriental de l’edifici volcànic que s’ha format des de setembre del 2021. Es distingeixen unes àrees de color groc associades a la precipitació de sofre i altres elements associats a la presència de fumaroles.  Imatge deMarcCampeny/MCNB

– Quines característiques tenen aquests minerals? Què els fa especials? Tenen un ús pràctic?
L’ambient geològic associat a les fumaroles és molt especial. Els gasos alliberats estan a gran temperatura i es refreden sobtadament. Es produeix un procés de sublimació que fa que precipitin alguns minerals de composicions molt rares. De fet, en els darrers anys, una gran majoria de les noves espècies minerals que s’han descobert provenen d’aquest tipus d’ambients que s’han descrit en països com Itàlia, Islàndia o Rússia. Per tant, el primer objectiu era caracteritzar aquesta associació i identificar els minerals que la formaven, amb l’objectiu de caracteritzar possibles noves espècies. Per altra banda, la composició d’aquests minerals ens dona informació sobre els gasos que ha emès el volcà en aquests darrers estadis de l’erupció, de fet, amb els primers resultats ja hem constatat que l’activitat de fluor, per exemple, ha estat realment significativa. Aquests paràmetres ens proporcionen informació molt valuosa sobre com ha evolucionat l’erupció volcànica.

Diferents àrees del volcà on es distingeixen crostes de minerals secundaris de coloració ataronjada molt característica. Aquests minerals s’han format a causa de l’activitat fumaroliana. Imatge de Marc Campeny/MCNB

Punt actiu d’emissió de gasos. Es distingeixen fàcilment les fases minerals que han precipitat al voltant de la fumarola i que presenten diferents tipus de coloracions (blanc, groc, taronja...)

Punt actiu d’emissió de gasos. Es distingeixen fàcilment les fases minerals que han precipitat al voltant de la fumarola i que presenten diferents tipus de coloracions (blanc, groc, taronja…). Imatge de Marc Campeny/MCNB

– Com és la mort d’un volcà? Quan pot trigar, mesos, anys?
El concepte “mort” no funciona per entendre els processos geològics i molt menys el vulcanisme. A l’illa de La Palma, per exemple, durant el segle XX, ja hi va haver dues erupcions, la del 1949 (volcà de San Juan) i la del 1971 (Teneguía). Aquestes dues erupcions, també aquesta del 2021 o, fins i tot, la del Hierro del 2011, formen part del mateix sistema magmàtic de la qual, un edifici volcànic no és res més que la seva expressió en superfície. Per tant, el sistema magmàtic profund (per dir-ho d’alguna manera, l’arrel del volcà) no està ni molt menys mort i amb total seguretat, a La Palma on en d’altres illes, es tornaran a produir erupcions en els propers anys. Quan? No ho sabem. Però és segur que passarà. Cal tenir en compte que en escala humana, 50 anys (que és el temps que feia que no hi havia una erupció a La Palma) és molt de temps, però en escala geològica, aquesta erupció del 2021 i les precedents que hem citat, són pràcticament instantànies i formen part d’un mateix procés geològic. El que no podem saber és si la lava sortirà pel mateix punt o per una altra banda, però el que és segur és que, en algun moment, hi haurà una reactivació.

– El fet de poder estudiar una erupció volcànica des del minut ú fins a la seva extinció progressiva imagino que és una oportunitat única…
Sí, per suposat. Estudiar alguns dels processos associats a l’erupció d’un volcà actiu és, realment, una privilegi. En aquest cas, el volcà no estava en erupció però qualsevol persona que hagi vist una erupció en directe, et podrà dir que és un fenomen únic i hipnotitzant. No obstant, també cal recordar que tot i la seva bellesa, les erupcions comporten un elevat risc geològic associat i, de fet, aquesta erupció ha generat un fort impacte sobre la població i les activitats econòmiques de la illa. És un procés fascinant però que a la vegada genera molt d’impacte. S’ha de tenir en compte aquesta contradicció, tot i que és part de la bellesa del paisatge volcànic i de la història dels territoris volcànics com ara les illes Canàries.

– Com vau anar equipats per realitzar el mostreig ? Quina indumentària era necessària?
Tot i que el volcà es troba en fase post-eruptiva, va caler prendre diverses precaucions per realitzar el mostreig. Primer de tot, cal remarcar, que la zona propera al volcà està restringida i només s’hi pot accedir amb permisos molt específics. Això és així per que els materials que durant l’erupció sortien a uns 1000-1200 ºC, encara estan molt calents i són perillosos, de fet encara vam arribar a mesurar temperatures de més de 400ºC en algunes zones i tenim constància que alguns companys d’altres institucions van captar mesures molt més altes en algunes fractures. D’altra banda, també estan els gasos. Ja hem comentat que la desgasficiació continua i alguns compostos de sofre, clor o carboni són molt tòxics i poden provocar problemes de salut importants en altes concentracions. Per aquests motius, havíem d’anar tapats de cap a peus i equipats amb mascaretes específiques per protegir-nos dels gasos. A més, portàvem un detector de gasos portàtil que ens alertava si la concentració d’algun dels gasos més tòxics augmentava. De fet, en algun moment ens va canviar la direcció del vent i vam haver de marxar de la zona on estàvem. Per últim, portàvem un termòmetre sonda per mesurar la temperatura dels materials. Això ens permetia saber la temperatura de les fumaroles que mostrejàvem i també controlar com de calent estava el terra que trepitjàvem i evitar algun ensurt. En algun moment vam notar que la goma de les soles de les botes es tornava més plàstica i al mesurar la temperatura del terreny vam veure que estava a més de 100º, vam haver de sortir d’allà per no quedar-nos sense calçat.

Marc Campeny (esquerra) i José Mangas (dreta), de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, mostrant el detector de gasos. L’aparell està programat per alertar quan hi ha concentracions elevades de compostos de sofre, clor o carboni que poden ser potencialment tòxiques.
Marc Campeny (esquerra) i José Mangas (dreta), de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, mostrant el detector de gasos. L’aparell està programat per alertar quan hi ha concentracions elevades de compostos de sofre, clor o carboni que poden ser potencialment tòxiques. Imatge de Marc Campeny/MCNB

– A quina distància vau poder arribar del cràter?
Durant l’erupció d’aquest 2021, hi va haver fins a 8 boques eruptives. Nosaltres vam mostrejar la base de les boques est i oest, a més d’algunes fumaroles que s’havien desenvolupat a les colades de lava ja allunyades del punt d’emissió. A les boques principals, situades a més alçada, no hi vam poder accedir ja que la concentració de gasos era molt elevada i hagués estat perillós pujar-hi. Haguéssim necessitat més equipament de protecció i tampoc no era necessari arriscar-se ja que les mostres que ens interessaven les podíem aconseguir més avall.

– Quin equip portàveu per poder recollir les mostres?
Generalment, els minerals que recollíem estaven a una temperatura suportable, tot i que en alguns casos si detectàvem que estaven massa calents els extrèiem amb compte amb l’ajuda d’unes pinces llargues però després els deixàvem apartats de la fumarola per que es refredessin. A vegades s’ha de ser pràctic. Les mostres les guardàvem en pots de vidre o plàstic.

– Vas notar un terratrèmol, què vas sentir?  Tot i que s’hagi acabat l’erupció es preveu que segueixin havent terratrèmols? Fins quan? Es pot dir?
Són petits moviments molt superficials associats al mateix alliberament de  gasos, és completament normal tot i que quan estàs allà impressiona. De terratrèmols no n’hi ha parat d’haver des que va iniciar-se el procés eruptiu, amb més o menys intensitat i més o menys periodicitat. De fet, en seguirà havent i el que s’ha de controlar és, precisament, la seva intensitat, la seva periodicitat i la profunditat a la qual es produeixen. Diversos equips científics d’institucions com l’IGME (Instituto Geológico Minero de España) o l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) tenen monitoritzada la zona del volcà i controlen aquests aspectes per mesurar i interpretar el risc volcànic associat a cada fase del procés.

– L’erupció del volcà ha afectat profundament la població de La Palma: hi ha gent que ha perdut cases, camps de conreu, feines, s’han malmès carreteres etc… Com has trobat l’ambient a l’illa? Has pogut parlar amb alguns dels seus habitants?
La situació ha estat complicada però s’ha de destacar que hi ha hagut una bona organització i coordinació entre la població i els diferents equips i institucions que han participat en la gestió de l’erupció, ja que no hi ha hagut cap víctima mortal. Tot i així, l’afectació a la població (cases, camps de plataners i altres cultius, comunicacions…) ha estat molt destacable. Tanmateix, s’ha de considerar que aquests processos formen part del paisatge de les illes Canàries i que és inevitable haver de conviure amb ells. La gent estava neguitosa però resignada. Ara queda un treball molt important de reorganització i planificació del territori que serà clau per trobar un equilibri entre preservació del nou entorn volcànic que s’ha format i l’activitat de la gent de la illa que viu a la zona, no serà gens fàcil, però és un repte que toca assumir.

Vista d’un sector de la localitat de Las Manchas, àmpliament afectat per la caiguda de fragments de piroclastos procedents del volcà.
Vista d’un sector de la localitat de Las Manchas, àmpliament afectat per la caiguda de fragments de piroclastos procedents del volcà. Imatge de Marc Campeny/MCNB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *