El conjunt de jaciments arqueològics i paleontològics de la Serra d’Atapuerca (Ibeas, Burgos), amb el decurs dels anys, ha esdevingut un dels referents mundials en l’estudi sobre l’origen, evolució i comportament de la humanitat.

Malgrat a la dècada dels 60 i 80 es van fer unes primeres prospeccions i excavacions amb la troballa de materials prehistòrics, es pot dir que la gran odissea va començar quan l’enginyer Trinidad de Torres va recuperar una mandíbula humana, l’any 1976, a l’interior de la Sima de los Huesos. La barbeta és una característica anatòmica pròpia dels Homo sapiens, i l’absència d’aquest atribut més l’associació del fòssil amb faunes arcaiques, va fer sospitar que es tractava d’un humà molt antic. I així ho va ratificar l’eminent paleontòleg Emiliano Aguirre. Ell mateix, amb l’energia que el caracteritzava, organitzà una sèrie de campanyes arqueològiques i paleontològiques a la Trinchera del Ferrocarril; i és que l’abandonat traçat del ferrocarril miner que, a finals del segle XIX enllaçaria Burgos amb Bilbao, va obrir una gran trinxera en un dels sectors de la càrstica Serra d’Atapuerca. Aquest tall deixà al descobert l’accés a diferents cavitats farcides de rics estrats amb eines de pedra, faunes de diferents èpoques i un munt d’importants i sorprenents vestigis paleoantropològics. Per exemple, l’equip del professor Aguirre, en les excavacions al jaciment de Galeria, junt a destrals i ossos d’animals depredats, va identificar fòssils d’Homo heidelbergensis. La mateixa espècie trobada a la Sima de los Huesos –amb datacions de 430.000 anys– i que avui, gràcies a les anàlisis a partir d’ADN fòssil, es prefereix classificar com a pre-neandertals.

Precisament, els tres co-directors que van rellevar a Emiliano Aguirre després de la seva jubilació –Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell–, no només van continuar les excavacions al jaciment de Galeria, sinó que dins de la Trinchera del Ferrocarril van estructurar una estratègia de minucioses campanyes a la Sima del Elefante i a Gran Dolina; però també fora de la trinxera. I la Sima de los Huesos, en un primer moment, va centrar l’atenció de la recerca paleoantropològica internacional doncs es van fer troballes tan excepcionals com, entre d’altres cranis, l’anomenat Miguelón, la pelvis Elvis, mans, peus, nombroses dents corresponents a prop d’una trentena d’individus de diferent sexe i edat. Per què són allà dins? S’han proposat, a nivell tafonòmic, hipòtesis sobre una catàstrofe o l’acció d’animals carnívors, però també la possibilitat d’una deposició intencional. Un comportament funerari ancestral? El descobriment d’una destral de quarsita vermella sense traces d’haver estat utilitzada –batejada amb el nom Excalibur (l’únic artefacte localitzat a l’indret)– ha estat considerada com una presumpta ofrena als difunts. Però, mentre es discuteix la gènesi de l’acumulació fossilífera, el que resulta evident és que el jaciment és excepcional: ¡al voltant de 8.000 fòssils humans! Conseqüentment, la Sima de los Huesos va catapultar a la Serra d’Atapuerca cap a la fama mundial; fins que, l’any 1997, saltà una enèssima sorpresa.

En el jaciment de la Gran Dolina, al baixar a nivells estratigràfics inferiors, es van localitzar unes restes humanes de gran antiguitat: 780.000 anys (actualment s’han publicat restes amb datacions de 830.000 anys). Un conjunt d’ossos que van ser batejats amb el nom d’una nova espècie: Homo antecessor. La noticia va arribar arreu doncs, a la dècada dels 90, encara molts científics i científiques pensaven que l’ocupació humana a Europa no era anterior als 600.000 anys. Endemés, les noves venien acompanyades d’un aspecte etològic que també va aixecar rius de tinta: els ossos d’Homo antecessor corresponien, majoritàriament, a individus infantils i juvenils que havien estat depredats, o canibalitzats, per humans.

Ara bé, la Serra d’Atapuerca, efectivament, és una capsa de sorpreses. L’any 2008, a la Sima del Elefante, aparegueren més restes de fòssils humans. La datació era anterior: 1.200.000 anys. A l’inici es va pensar si podia tractar-se de l’Homo antecessor, però el nombre reduït i estat dels vestigis paleoantropològics no permeteren afinar a nivell tafonòmic; i s’optà per un posicionament prudent. Les restes són corresponents al gènere humà però d’una espècie sense precisar: Homo sp. Alhora, una petita ascla de sílex va ser localitzada en nivells inferiors de 1,4 M.a. Això va fer que la Península Ibèrica fos posseïdora dels dos indrets amb una ocupació humana més antiga a l’Europa occidental: Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). A l’Europa oriental, al jaciment de Dmanisi (Georgia), es documenten hominins fòssils més antics anomenats pels seus descobridors com a Homo georgicus.

Els noms d’Aguirre, Arsuaga, Bermúdez de Castro i Carbonell són indissociables de la història passada, actual i futura d’Atapuerca, però centenars de dones i homes han passat pels seus jaciments, així com estudiat i custodiat els materials arqueològics i paleontològics que formen part d’aquest valuós patrimoni. És per això que, al costat dels seus actuals co-directors, noms de científiques, com l’arqueòloga Aurora Martín, són indissociables de grans troballes –per exemple, la de l’Homo antecessor– i del Museo de la Evolución Humana de Burgos. O la paleoantropòloga María Martinón Torres que actualment dirigeix el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH). I aquest mateix any 2022, una altra dona, l’arqueòloga Rosa Huguet –coordinadora de les excavacions al jaciment de la Sima del Elefante–, presentava, junt als tres co-directors del projecte, una nova sorpresa: la troballa d’una cara fòssil humana. La més antiga d’Europa occidental: 1.4000.00 anys.

I les sorpreses continuaran. La Serra d’Atapuerca encara compta amb més jaciments i, ara mateix, entre tots, reuneixen vestigis arqueològics i paleontològics prehistòrics i històrics de cinc espècies d’hominids: Homo sp., Homo antecessor, pre-neandertal (abans, a la bibliografia, Homo heidelbergensis), Homo neanderthalensis i Homo sapiens.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Castell dels Tres Dragons, l’any 2002, va acollir l’exposició Atapuerca amb l’exhibició d’alguns dels fòssils originals, com ara el crani 5… Miguelón