Crònica de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta 

Miguel Navas, bibliotecari del Centre de Documentació del Museu i Sílvia Redondo, cap de la Biblioteca del MNAC

El passat 6 d’octubre va tenir lloc la 3a Jornada sobre Ciència Oberta, i és amb motiu de la Setmana Internacional de l’Accés Obert que es publica aquesta crònica i els continguts de les presentacions.

La primera d’aquestes jornades va tenir lloc el 2018 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i va comptar amb la participació de primeres espases del panorama català sobre ciència oberta. Les presentacions van ser eminentment pràctiques. Per aquest motiu, dos anys després, ja establerta la periodicitat biennal i amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), es va celebrar de manera virtual la segona edició, aquesta vegada més focalitzada sobre aspectes pràctics de la comunicació científica.

Aquest any s’ha pogut tornar a la presencialitat i, amb els mateixos organitzadors (MCNB, MNAC i CRICC) s’ha celebrat, novament a la seu de l’MCNB, la tercera jornada d’aquesta sèrie, centrada aquest cop en el rol de les biblioteques i el seu personal en la Ciència Oberta i, en particular, en la Ciència Ciutadana. Val a dir que, per tal de dotar aquestes jornades de transversalitat temàtica i institucional, s’ha buscat la col·laboració de persones de molt diversa procedència.

La salutació inicial va ser a càrrec de les autoritats de les tres institucions presents. Carles Lalueza, director de l’MCNB, va comentar dos fets relacionats amb la importància de l’impacte de la producció científica a nivell internacional. Per una banda, la notícia que la Xina ha superat els EUA en quantitat d’articles i publicacions científiques indexades a WoS, i de l’altra, la importància que ha tingut l’impacte de la producció científica de Svante Pääbo per a la consecució del Premi Nobel de Medicina d’enguany.

Pilar Cuerva va destacar la importància del projecte de Llei de la ciència de Catalunya i de com defineix de forma àmplia el concepte de ciència, tot destacant la implicació de tots els agents que en són partícips i generadors, amb l’objectiu de consolidar un sistema de coneixement català i internacional. En aquest context, va parlar dels museus i de com la nova definició de museu, aprovada recentment per l’International Council of Museums, (ICOM), posa èmfasi en el fet que són institucions on es fa recerca i es genera coneixement. Alhora, va comentar que una de les raons per les que la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya col·labora amb la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals en l’organització d’aquesta jornada és el fet que ambdues són biblioteques especialitzades que promouen i faciliten la recerca i la creació de coneixement.

Anna Villarroya va posar èmfasi en l’organització de la Jornada com a un molt bon exemple de col·laboració, de generació de sinèrgies i de transferència del coneixement generat a la universitat cap a la societat. Va presentar el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), adscrit a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), que va ser creat al 2017 a partir de la transformació de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB i de la seva obertura a tots els àmbits de recerca actualment actius a la facultat. En l’actualitat, el centre compta amb 43 investigadores i investigadors que es despleguen en 8 àmbits de recerca. Va acabar la seva intervenció assenyalant la importància que la recerca que es fa a la universitat permeti interconnectar-nos amb el teixit social, empresarial, i amb les institucions, involucrant a la societat, en el seu sentit més ampli, en totes les etapes del procés de recerca.

En la ponència inaugural, Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil·lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil·lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col·leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.


Núria Ferran va conduir la taula rodona “Les biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”.

El primer dels ponents, Ángel Borrego, va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col·laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca. Els resultats mostren un creixent nombre de publicacions en col·laboració amb investigadors al voltant de quatre temes: treballs sobre biblioteconomia (bibliometria, gestió de dades, etc.) publicats a revistes d’altres disciplines; educació universitària i alfabetització informacional; revisions sistemàtiques i metanàlisis; i col·laboracions en les àrees de recerca dels grups d’investigació. Un estudi qualitatiu posterior va posar de manifest que el personal bibliotecari desenvolupa diferents tasques al llarg de tot el procés de recerca i que la coautoria ofereix beneficis al personal bibliotecari, especialment l’increment de la satisfacció laboral i la millora de la reputació tant individual com del servei de biblioteca en el seu conjunt.

 

Tot seguit, Gema Santos, també professora de la UB, va presentar la ponència “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. La recerca analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Properament, es preveu la publicació d’un article científic en base a aquesta recerca.


El darrer ponent, Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.

Després del descans va tenir lloc el darrer bloc, on es va parlar de ciència ciutadana i es van presentar algunes experiències dutes a terme a biblioteques públiques.

En primer lloc, Diana Escobar va explicar què és l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, quina és la seva funció i quins són els programes que s’estan duent a terme a la ciutat, tant als barris com a escoles, amb la col·laboració de diferents agents. Va destacar el paper de les biblioteques com agents implicats i va presentar alguns dels projectes que s’han dut a terme.

Seguidament, Andreu Orte ens va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i els “bibliolabs”. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.

Per acabar aquest bloc es van presentar dos projectes de ciència ciutadana duts a terme per la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet i la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.

Finalment, Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.


Per acabar la jornada, Anna Cabré, Directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat  diverses accions destacades, com  el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la  idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l’emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i  actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).

A mode de conclusió, Miguel Navas, bibliotecari del Centre de Documentació de l’MCNB, i Sílvia Redondo, cap de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC, van agrair als 67 assistents la seva presència i interès, tot convidant-los a visitar les seves biblioteques i museus, i desitjant que d’aquí a dos anys sigui possible una nova edició d’aquesta sèrie de jornades sobre ciència oberta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *