La restingolita, la roca més jove de la col·lecció

Yael Diaz Acha, Conservadora de petrologia del Museu de Ciències Naturals Iria Díaz, Documentalista Doc6

1. D’on venen?

La restingolita és una roca volcànica procedent de l’erupció submarina que està tenint lloc al Mar de las Calmas, al sud de l’illa de El Hierro. El seu nom no descriu una composició sinó que és degut a la proximitat de la localitat costanera de La Restinga, a l’extrem sud de l’illa canària.

La Restinga a l'illa de El Hierro / Involcan Canaries
La Restinga a l'illa de El Hierro. Font: Involcan Canaries

 

2. Per què són de dos colors?                

Les primeres mostres que va generar l’erupció es caracteritzen per presentar dos colors, un de clar i un de fosc. Això és degut a que estan formades per dues parts, cadascuna amb una composició diferent. La part externa, fosca, té composició basàltica, mentre que el nucli de color blanc té una composició molt rica en sílice, més del 65 %.

Detall de restingolita / Maria Vila
Detall de restingolita. Foto: Maria Vila/MCNB

 

3. Per què floten?                       

A l’interior de la Terra, el magma conté una certa quantitat de gasos dissolts. Quan es produeix una erupció, la lava surt a la superfície de l’escorça i, en aquest cas de El Hierro, quan entra en contacte amb l’aigua del mar es refreda, la qual cosa genera una ràpida solidificació, capturant els gasos al seu interior i formant una roca porosa. Això fa que la densitat de la roca sigui menor que la de l’aigua i per tant, flotin fins arribar a la superfície del mar. Un cop alliberats els gasos i saturades en aigua, les restingolites són més denses i es tornen a submergir.

Restingolites flotant a l'aigua / InVolcan Canaries
Restingolites flotant a l'aigua. Font: InVolcan Canaries

 

4. Com han arribat al museu?                

El passat 22 d’octubre un veí de l’illa de El Hierro va recollir del mar des de la seva embarcació mostres de restingolita quasi acabades de formar, a dues milles al nord-est del volcà submarí.

Entrega de la restingolita als conservadors del Museu

El seu recol·lector, Pedro Canomanuel, va donar aquests exemplars al Museu el 14 de novembre. Al cap de pocs dies es van exposar i des d’aleshores ja es poden veure en una de les vitrines dins l’àmbit de Roques i Minerals de l’exposició Planeta Vida, al Museu Blau.


5. Com les cuidem?                    

Per manipular i tenir cura d’aquestes mostres úniques cal tenir en compte que: són fràgils, estan bastant fracturades i que  es disgreguen amb facilitat. Un cop les vam  rebre al museu, la primera actuació del departament de petrologia va ser la de realitzar un embalatge adequat, per mantenir les mostres estables i protegides de vibracions. D’aquesta manera facilitem l’observació i l’estudi de l’exemplar amb la mínima manipulació.

El segon punt important a tenir en compte és el lloc final on es vulgui emmagatzemar. Aquest indret ha de complir les condicions ambientals adequades per tal de mantenir la integritat de la peça. En general, qualsevol  mostra necessita una temperatura i una humitat el màxim constants possible. A més a més, s’ha considerat que per aquesta mostra , provinent del mar, una humitat estabilitzadora podria trobar-se entre el 65 i 75%.

En aquests moments el departament de conservació-restauració amb l’assessorament del de petrologia, està duent a terme una intervenció que consisteix en consolidar els exemplars per frenar el seu deteriorament.

Restingolita dins d'una caixa, protegida de possible vibracions i amb condicions de temperatura i humitat constants / Yael Díaz
Restingolita dins d'una caixa, protegida de vibracions i amb condicions de temperatura i humitat constants. Foto: Yael Díaz/MCNB

 

Més informació sobre El Hierro i els nous esdeveniments geològics:

http://www.avcan.org
http://www.ign.es/ign/resources/volcanologia/HIERRO.html

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *