La disminució de krill a l’oceà, a causa del canvi climàtic, amenaça poblacions d’animals com pingüins i foques

  • L’impacte de l’acció humana sobre l’Antàrtida han tingut un paper central en les ponències. El president del Simposi i investigador del CSIC Josep Maria Gili, ha manifestat la seva preocupació pel fracàs de les negociacions per a la creació d’una reserva protegida a l’Antàrtida.
  • Els científics diuen que deixar de protegir l’Antàrtida seria un error molt greu: el seu patrimoni segueix sent únic i fonamental per al planeta
Petits crustacis que formen el krill, menjant algues atrapades al gel de l’Antàrtida. Imatge de Hauke Flores

L’increment de CO2 a nivell global podria reduir les poblacions de krill a l’oceà austral. Aquesta circumstància, unida a la disminució de krill que ja s’ha observat a la península antàrtica (el territori més septentrional del continent antàrtic), i que es deguda a l’increment de les temperatures, pot posar en perill les poblacions de depredadors com pingüins i foques. És una de les conclusions de l’XI Simposi del Comitè Científic de Recerca Antàrtica (SCAR, en les seves sigles en anglès) que va tenir lloc la setmana pasada a Barcelona.

Organitzat pel mateix SCAR i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració de CosmoCaixa Barcelona, el simposi ha reunit més de 300 experts,  del 15 al 19 de juliol, per debatre les últimes investigacions sobre aquest continent.

Es dóna la circumstància que el Simposi ha coincidit amb la notícia del fracàs de les negociacions de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius de l’Antàrtida (CCAMLR en les seves sigles en anglès) per crear unes reserves protegides a l’Antàrtida.

En aquest sentit, Josep Maria Gili, president del XI Simposi de l’SCAR i professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, ha llançat un missatge de preocupació: “És una molt mala notícia, és un pas enrere per al futur de l’Antàrtida i contradiu els principis del Tractat Antàrtic i del Protocol de Conservació de l’Antàrtida”.

Josep Maria Gili ha afegit que un dels aspectes més preocupants és el risc que la pesca d’arrossegament pugui arribar a l’Antàrtida -i és que la causa del fracàs en les negociacions són els interessos pesquers de Rússia i Ukraina. “Si una de les pesqueries que s’autoritzen és la d’arrossegament, que ha destruït en els últims 50 anys gran part dels fons marins del planeta, es destruiran els milers d’anys d’història dels fons antàrtics”.

Aquesta informació l’hem trobat a un article de Mercè Fernández de la Unitat de Comunicació del CSIC: http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2013/226-la-disminucio-de-krill-a-l-ocea-a-causa-del-canvi-climatic-amenaca-poblacions-d-animals-com-pingueins-i-foques