Lluer

Ja sabem i així ho han explicat els nostres companys Joan Carles Senar, Francesc Uribe, Fernando Mateos i Lluïsa Arroyo a l’estudi recentment publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the Royal Society B,  que els lluers prefereixen aparellar-se entre coneguts. Però qui són aquests ocells? on viuen?

El lluer (Carduelis spinus) conegut com a  lluonet a les illes, i gavatxet al País Valencià, pertany a la família dels fringíl·lids. Els fringíl·lids són una família d’ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts, ja que molts d’ells són molt apreciats com a ocells de gàbia pels colors del seu plomatge i els seus cants.

I el lluer com el reconeixem?

A la natura se’l pot distingir fàcilment  seu reclam inconfusible, que consisteix en un “tsu-it” emès contínuament durant el vol ondulat, però àgil, que deixa veure uns tons generals verds groguencs, amb groc a la cua i al carpó.

Però compte! que els lluers com en d’altres espècies d’ocells presenten un marcat dimorfisme sexual pel que fa a la coloració. El mascle mostra coloració negre al cap, la qual sempre és inexistent en la femella. El capell és negre, però no arriba a formar un casquet. A la gola poden presentar una taqueta també negra. La quantitat i extensió de negre és un tret sotmès a la variació individual entre els mascles. Les parts superiors són llistades en negre sobre un fons verd groguenc. En la femella són grises verdoses ratllades de bru fosc. Els mascles tenen el carpó groc verdós uniforme, que esdevé ratllat en les femelles. El pit i els flancs del coll són d’un color groc uniforme o verdós. Els mascles també tenen els flancs grocs, però sempre ratllats de negre.

Quan vola, les plomes de les ales deixen veure un dibuix de dues franges grogues estretes i una de terminal més ampla.

On viu?

El lluer és un ocell hivernant. Quan roman, a l’hivern, a Catalunya, se’l pot veure agrupat en petits esbarts que divaguen entre les comunitats arvenses i ruderals, cercant les llavors i granes de les males herbes, encara que també es nodreix de pinyons de pi blanc o d’altres coníferes, sentint especial predilecció pels fruits del vern. S’alimenta igualment de borrons i de brots tendres.

Es barreja amb altres fringíl·lids, formant els tan característics estols mixtos, que deambulen erràticament arreu. Quan mengen, ho fan sovint penjats dels branquillons prims i amb una postura invertida, que resulta realment acrobàtica.

Per tal de fer assequibles els fruits, el lluer s’ajuda sovint de les potes, bo i subjectant-se a les tiges i branques primes.

 Mapa de distribució. Font: SIOC

El lluer és un nidificant irregular (en nombre) i escàs als boscos subalpins pirinencs i prepirinencs, i molt més rar en altres zones de menor altitud i fins i tot mediterrànies, segons les irrupcions que ens arriben a l’hivern. Es considera una espècie migradora i hivernant regular arreu del territori però en nombre molt variable.

Referència bibliogràfica:

Senar, J. C., Mateos-Gonzalez, F., Uribe, F. & Arroyo, L., 2013. Familiarity adds to attractiveness in matters of siskin mate choice. Proc. R. Soc. B, December 22, 280 (1773) 20132361; Doi:10.1098/rspb.2013.2361.

Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Lluer

Servidor d’informació ornitològica de Catalunya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *