La col·laboració entre científics i persones no professionals de la investigació s’ha mostrat històricament molt rica. És precisament en l’àmbit de les ciències naturals on les persones considerades amateurs han arribat a merèixer un gran reconeixement per la seva contribució a la ciència, en condicions fins i tot d’equiparació intel·lectual amb els resultats obtinguts per professionals de la recerca. No és exclusiu de la història natural, però el fenomen de l’aficionat sí que ha adquirit en l’estudi de la natura una rellevància fonamental.
Avui dia s’observa com el radi d’acció dels voluntaris científics s’ha ampliat seguint una expansió exponencial. Moltíssimes persones aporten estones de lleure per contribuir a recol·lectar dades que forneixen la base d’informació de projectes científicsm projectes liderats per investigadors professionals o no. Entre les causes per aquesta expansió s’hi troba originàriament l’interès per conservar els recursos naturals i la necessitat prèvia d’identificar-los i aprendre a gestionar-los. Però el factor detonant per a la participació ciutadana, inclús massiva, en projectes de recerca de sistemes naturals es troba en la generalització de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en última instància, la multiplicació d’usuaris d’aparells de telefonia mòbil que actuen com autèntiques antenes d’observació i transmissió immediata de dades de camp.
En paral·lel a l’augment constatat de persones que esdevenen científics ciutadans, la nova etiqueta que defineix un naturalista modern, és important confiar en la usabilitat i confiança de les dades col·lectades. Els resultats positius de formació i socialització del mètode científic que es desprenen de la pràctica voluntària en estudis de biodiversitat han de ser corroborats per la seva utilitat científica real.
En l’article de referència s’hi han abocat consideracions generals sobre el fenomen de la ciència ciutadana en la recerca sobre biodiversitat que preparen una avaluació del seu impacte en l’avenç científic. Les conclusions permeten ser optimistes sobre el sentit d’aquesta pràctica i molt optimista, si a més es tenen en compte factors crítics que poden condicionar la qualitat dels continguts prospectats.