Pedra, Montjuïc, Barcelona. La construcció de la ciutat

El Museu ha cedit set roques i dues làmines primes a l’exposició “Pedra, Montjuïc, Barcelona. La construcció de la ciutat” que dóna a conèixer la història de l’explotació de les pedreres de Montjuïc i la seva relació amb Barcelona des del vessant matèric i cultural. La mostra, que es podrà veure fins al 15 de juny al pati d’armes del Castell de Montjuïc, compta també amb peces escultòriques i arquitectòniques provinents del  Museu Nacional d’Art de Catalunya,  del Museu Arqueològic de Catalunya i del Museu d’Història de Barcelona.

Explotades des de l’època romana, les pedreres de Montjuïc han proveït la pedra natural més utilitzada en la construcció de Barcelona i rodalies. Segons les necessitats de cada període històric, ha estat  emprada per a uns usos o uns altres, i la trobem en els edificis, els conjunts monumentals, paviments de carrers, làpides i temples, capitells, claus de volta, finestres, arcs, pedres de molí, escultures, monuments… que han implicat la participació de diferents oficis: picapedrers, escultors, molers, artistes, arquitectes, geòlegs,…

La pedra de Montjuïc és un gres, compacte i resistent que ha estat el material base dels principals edificis de la ciutat fins a la meitat dels anys 80 del segle passat.  Edificis tan emblemàtics com Santa Maria del Mar, la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, la Sagrada Família i La Pedrera, han estat total o parcialment construïts amb aquest material.

Les  peces  cedides pel Museu formen part de la primera part de l’exposició –Montjuïc, matèria primera– que ofereix una aproximació a la muntanya com a font de recursos per a la construcció i motor del creixement del nucli urbà. Aquest àmbit, que examina l’explotació de les pedreres i el creixement de la ciutat com a factors estretament vinculats en la història de Barcelona, proposa una mirada als orígens, la geologia, períodes d’extracció, usos, funcions, oficis,  transformacions del paisatge natural i urbà i  fenòmens socials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Obres escultòriques i arquitectòniques de diferents èpoques, estils i usos il·lustren la segona part de l’exposició –Escultura Barcelona– que posa en valor la pedra no només en la seva vessant constructiva sinó també com a matèria de creació artística.  Entre d’altres peces, es poden veure un dels capitells del Temple romà dedicat a August, una estela romana, un fragment de làpida jueva trobada a Montjuïc, la placa epigràfica del segle XIV que donava la benvinguda al portal de Sant Antoni, la rosassa del desaparegut convent del Carme, una font gòtica treballada i decorada o  la gàrgola de l’escultor Tomàs Barça procedent de l’antic Estudi General de Barcelona.

A propòsit de la pedra de Montjuïc i la seva relació amb el Temple de la  Sagrada Família, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona va publicar un estudi1 on es descriuen petrogràficament les principals roques utilitzades en l’ emblemàtic edifici. La construcció del temple va iniciar-se l’any 1882 utilitzant bàsicament pedra de Montjuïc tot i que posteriorment es van anar integrant a l’estructura altres roques, entre elles granits, basalts, pòrfir i diferents calcàries les quals, juntament amb el gres de Montjuïc i el formigó armat, han permès continuar l’obra.

(1) Masriera A., Caminal A., Navarro R., Planella V., Samper J. A., 2005. Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals. Treballs Museu de Geologia de Barcelona, 13: 83-113.

Per a més informació sobre l’exposició:

http://barcelonacultura.bcn.cat/descobreix/pedra-montjuic-barcelona-la-construccio-de-la-ciutat-la-nova-exposicio-al-castell-de-mont#.VP18BCwiW5I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *