Un atles cataloga i mostra la distribució de més de 4.000 espècies de flora vascular dels Pirineus

De punta a punta, a la serralada dels Pirineus s’hi poden trobar més de 4.300 plantes, que representen un terç de totes les espècies de flora vascular que hi ha a Europa. Només els Alps tenen més diversitat vegetal. A més, el nombre d’espècies que són endemismes exclusius dels Pirineus supera les 300.

Malgrat això, les divisions administratives entre tres estats –Espanya, Andorra i França- han dificultat no només unificar les polítiques de gestió i conservació d’aquest patrimoni, sinó fins i tot l’elaboració d’un inventari exhaustiu.

És per això que fa anys l’Institut Pirinenc d’Ecologia de Jaca (Osca) va impulsar l’elaboració d’un atles de la flora dels Pirineus. Tot i que encara no està acabat del tot, degut a la ingent quantitat d’informació que recull, ja està oberta a tothom la consulta via internet de l’ “Atles de la de la Flora de los Pirineos”, a la web www.atlasflorapyrenaea.org.

L’Institut Botànic i el Jardí Botànic de Barcelona, han estat participant des del primer moment en aquesta complexa tasca. En total, l’Atles ha estat elaborat per 40 investigadors de diverses institucions de tots els territoris que abasta la serralada.

L’Atles s’ha elaborat en el marc del projecte “Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic”, finançat per la Comunitat de Treball dels Pirineus (www.opcc-ctp.org). Aquest programa es desenvolupa en diversos eixos i el segon, dedicat a la biodiversitat, pretén implementar una xarxa de seguiment de les espècies i poblacions dels Pirineus per poder detectar els efectes del canvi climàtic i establir possibles mesures per pal·liar-los. Això és especialment important perquè es preveu que l’augment de temperatures tingui un fort impacte a les muntanyes europees i molts hàbitats podrien desaparèixer. Això comportaria la desaparició de diverses espècies. És possible que algunes s’adaptin per viure a altituds més elevades i això significaria un canvi en la seva distribució.

Per això, l’Atles servirà per tenir referenciades i localitzades totes les espècies, especialment les més rares, i establir mesures de protecció. Conté una fitxa per cada una de les espècies, amb informació sobre noms científics i populars, rang d’altitud on viu, característiques ecològiques i biològiques, morfologia i distribució al món, a Europa i als Pirineus. També té un mapa de distribució amb les localitats on es troba cada espècie, elaborat a partir de dos milions de cites procedents de les institucions que hi han participat.

D’aquesta forma, l’Institut i el Jardí han contribuït a elaborar una obra ambiciosa i exhaustiva, imprescindible per gestionar de manera correcta aquest patrimoni vegetal i per fer front als canvis que provocarà l’escalfament global.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *