Les publicacions científiques del Museu s’adapten als nous temps

Montserrat Ferrer, col·laboradora de publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Joan Carles Senar, editor en cap d' Animal Biodiversity and Conservation

Francesc Uribe, editor en cap de Arxius de Miscel·lània Zoològica

Les ingents muntanyes d’informació que es mobilitzen a Internet són una extraordinària oportunitat d’adquirir coneixement o simplement dades. En qualsevol cas, un factor determinant per poder confiar en la informació disponible és tenir garantia de l’origen de la informació per una banda i de com l’adreça web que hi enllaça es manté activa amb el pas del temps per poder-hi recórrer quan faci falta.

Originat en l’entorn de les publicacions acadèmiques, el sistema DOI (Digital Object Identifier) consisteix en disposar d’un codi únic, específic, per a cada recurs d’informació que es manté inalterable per enllaçar amb els continguts del mateix. Un codi DOI ara mateix ja acompanya els últims articles que s’han publicat a les revistes científiques del Museu. Per exemple si cliquem el DOI  xxxxx ens remet a l’article xxxxx. Aquest codi DOI sempre conduirà a l’article referit perquè qualsevol canvi en les adreces web que es produeixin des de la plataforma editorial serà comunicat al sistema de manera que el DOI redirigirà a la nova URL sense cap modificació d’aquest.

Un altre avantatge del DOI és la simplificació que suposa de la referència bibliogràfica, de manera que facilita una informació molt estructurada, fidel a l’origen de la informació i que dona peu a enllaçar aquest contingut amb molt altres, a interoperar amb altres fonts d’informació amb una sola etiqueta. Les publicacions estaran millor indexades a partir d’ara. És a dir, es podran localitzar millor al Web.

El DOI serveix per a articles, llibres, capítols de llibres, conjunts de dades, etc. És un ajut indispensable per establir comunicació efectiva i ràpida als continguts d’informació científica.

Però no solament els documents tenen identificadors. Les persones que els generen també corren el risc de perdre la identitat en el garbuix digital. De quantes maneres podeu escriure o veure el vostre nom escrit? Com saber que la signatura “J. López” és d’en Josep o d’en José López si no es tracta de Jana, Joaquín, Jacinta…  Per posar-hi remei, les publicacions del Museu demanaran als autors que facilitin el seu codi ORCID per mostrar-lo als articles de les revistes.

L’ORCID (Open Researcher and Contributor ID) és un codi alfanumèric creat per a les persones, similar al generat per a identificar continguts digitals a les xarxes (DOIs). Té la finalitat d’assignar un identificador únic a cada un dels autors d’una publicació científica. Es com un Curriculum Vitae digital constantment actualitzat que resol el problema d’identificar electrònicament a cada autor.

En resum, el DOI és a la publicació digital, i l’ORCID a l’autor, com l’ISBN és per al llibre i l’ISSN per a la revista: un codi d’identificació inequívoc, únic i permanent.

Altres identificador personals que també implementarem al web de les publicacions són Research Gate i el de Google Scholar.

La identificació estricta dels recursos d’informació i de les autories és un valor fonamental per a les publicacions científiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per ampliar informació respecte les consideracions tècniques dels identificadors us podeu adreçar al Centre de Documentació del Museu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *