I FÒRUM INTERNACIONAL DE CIÈNCIA CIUTADANA

Dacha Atienza, cap de l'Àrea Científica del Museu

Els dies 21 i 22 de març va tenir lloc el I Foro Internacional de Ciencia Ciudadana fruit del conveni de col·laboració entre la Fundación Ibercivis i la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) i com a trobada final de les reunions que s’han fet durant el 2018 i 2019 per tractar temes específics: biodiversitat, medi ambient i patrimoni, astronomia, comunicació i mundo maker.

Aquesta trobada no podia tenir un millor escenari. Medialab Prado és un laboratori ciutadà que funciona com a lloc de trobada per a la producció de projectes culturals oberts. Qualsevol persona pot fer propostes o sumar-se a d’altres i portar-les a terme de manera col·laborativa.

L’objectiu d’aquest fòrum ha estat evidenciar els vincles existents entre la ciència ciutadana i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Aconseguir aquests objectius requereix una profunda presa de consciència individual i col·lectiva sobre el desenvolupament sostenible, al mateix temps que es creen i afavoreixen les possibilitats reals de participació ciutadana, en particular en l’activitat científica. No en va l’objectiu 17, transversal als 16 restants, parla de la necessitat de crear aliances inclusives sobre principis i valors on els ciutadans són el centre d’interès.

Com es pot aconseguir realment la participació ciutadana?

Es va comptar amb la presència de tres dones molt rellevants i pioneres en ciència ciutadana internacional. Jennifer Lynn Shrik, directora executiva de l’Associació de Ciència Ciutadana (Estats Units), investigadora i autora dels llibres més coneguts sobre ciència ciutadana. Caren Cooper, professora de la Universitat Estatal de Carolina del Nord i membre del Programa d’excel·lència del professorat en Lideratge en Ciència Ciutadana i autora del llibre “‘Ciencia ciudadana: cómo podemos todos contribuir al conocimiento científico”. I Karen Purcell, investigadora principal del Laboratori d’Ornitologia de la Universitat de Cornell, amb una trajectòria de més de 20 anys en projectes d’inclusió de col·lectius poc representats a la ciència ciutadana i com aquestes comunitats es converteixen en motors dels seus projectes.

Aquestes conferències plenàries van ser molt inspiradores, perquè van posar de manifest com la ciència ciutadana no pot ser només un catàleg de projectes on els científics diuen com i què s’ha de fer i els ciutadans són només els sensors o donadors de dades. A més a més d’obrir la participació de tothom a aquests projectes, s’ha de donar continuïtat i donar pas a l’acció i involucrar més als ciutadans en altres processos dels nostres projectes. Aquells que participen en aquests projectes i si realment tots els col·lectius hi són representats, és una qüestió que també es va plantejar diverses vegades en aquest fòrum, amb la conclusió de que malauradament la realitat no és així. La no participació no necessàriament vol dir una manca d’interès.

La taula rodona que va tenir lloc durant la jornada de dijous 21 de març sobre el finançament, va deixar clar que si es vol potenciar la ciència ciutadana s’ha de ser creatiu per tal d’aprofitar els recursos de què disposem i les possibilitats que tenim actualment. Els diversos col·lectius i entitats/associacions de ciència ciutadana van poder manifestar les seves opinions sobre la sostenibilitat dels projectes de ciència ciutadana als responsables del finançament que hi eren presents.

Iniciatives de ciència ciutadana molt diverses i que ja funcionen

Durant els dos dies es van presentar diverses iniciatives de ciència ciutadana de l’àmbit nacional, totes elles dins de diferents àrees de coneixement i amb diversos nivells d’implicació. A més dels projectes vinculats a la biodiversitat com el BioBlitzBcn, RiuNet, RitmeNatura, Liquencity o Biodiversidad Virtual d’entre altres, vam poder conèixer projectes tant diversos com:  CONECT-e, on els ciutadans contribueixen a la preservació del patrimoni ecològic tradicional; CIT-EAT, projecte per millorar les dietes a les ciutats amb i els sistemes alimentaris; GRECO,  anima als ciutadans a participar activament en la descripció dels sistemes fotovoltaics, escoltar les seves opinions i canviar la relació científic-ciutadania; DIVERFRAMING, iniciativa que amb la participació d’agricultors aposta pel canvi de model en l’agricultura europea basat en un model de diversificació de cultiu i ús conscient dels recursos naturals; MusAcces, projecte per la difusió del patrimoni artístic i cultural del Museo del Prado amb la participació activa de col·lectius amb especial accessibilitat (invidents, sords i reclusos) d’entre altres.

També es van tractar temes més amplis i genèrics dins la ciència ciutadana com l’estat de la ciència ciutadana a Espanya, sobre com els projectes poden produir un canvi social, com la Il·lusió dels participants manté viu els projectes, de quina manera la comunitat educativa pot ser un impulsor d’aquest tipus de projectes i també sobre el paper de la comunicació i el periodisme per ajudar a la consolidació d’aquest nova manera de treballar. A més a més, es va presentar l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona com a un exemple de bones pràctiques.

Paral·lelament e s van organitzar tallers y activitats obertes a tothom, per mostrar diversos projectes i on també es podien conèixer de primera mà l’abast i les possibilitats reals de la ciència ciutadana. Alguns a destacar són micromascotas, Odour Collect, Cities at night o Iniciació al TTN.

Com a colofó final del Fòrum, es va organitzar una taula rodona sobre la col·laboració i la necessitat de no anar sols en cada uns dels projectes. Es van donar a conèixer les diverses plataformes o projectes que ja existeixen i que són un paraigües perfecte per poder acollir d’altres projectes, compartir experiències i donar més cohesió i visibilitat a la nostra comunitat. Exemples com EU-Citizen.eu, la FECYT o l’Observatori de Ciència Ciutadana tenen aquesta voluntat i en alguns casos,  també tenen per objectiu resoldre algunes de les problemàtiques que tots manifestem com és la  d’una plataforma única que pugui resoldre la fragmentació de les dades de ciència ciutadana o manuals de bones pràctiques, per citar un exemple. Aquesta taula rodona, presidida por la directora general de Investigación, Desarrollo e Innovación va ser la clausura de dos dies on la ciència ciutadana va ser el centre principal de debat.

Quines conclusions podem treure?

Encara queda molt per fer, la comunitat de persones que treballem en ciència ciutadana estem convençuts que aquesta aposta ha de canviar la manera en la que els científics i la ciutadania en general concep la ciència. Per què tenim tants exemples de projectes de ciència ciutadana en disciplines més tècniques però tan pocs en disciplines més socials? Com podem mesurar l’èxit o impacte dels nostres projectes? Els indicadors de publicacions d’alt impacte ja no serveixen, per tant com aconseguim un reconeixement dels científics que porten projectes de ciència ciutadana? Som tan inclusius com pensem? Els nostres projectes reflecteixen la pluralitat de la societat? Com és que en una jornades oberta al públic i on parlaven de ciència ciutadana no vam tenir pràcticament l’assistència de cap ciutadà? Aquest camí sembla consolidar-se però dependrà de tots, de la capacitat de col·laborar, d’adaptar-nos a les necessitats d’això que diem ciutadania i dels recolzaments institucionals per convertir-nos en més que una simple voluntat i aconseguirtenir un paper rellevant en els ODS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *