La ciència queda òrfena d’un gran entomòleg: Ignacio Ribera Galán (Martorell, 1963 – Barcelona, 2020)

Ignacio Ribera ens va deixar el dia 14 d’abril, als 57 anys d’edat. Una mort injusta que s’emporta a la gent valuosa abans d’hora, segurament en el moment més lúcid de la seva carrera científica.

Desprès d’assolir el seu Doctorat en Biologia a la Universitat de Barcelona, l’any  1992, es va incorporar com a investigador al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, concretament al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Desprès es va traslladar a l’Institut de Biologia Evolutiva, depenent del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra, on continuava excel·lint en la seva activitat científica.

Fou investigador principal en el projecte: “Convergencia evolutiva en coleópteros subterráneos”,  l’any 2016, subvencionat pel “Ministerio de Economia y Competividad”,  i també va estar com investigador en el projecte “Biologia animal i evolució”, coordinat per Salvador Carranza, l’any 2017-2019, subvencionat per la Generalitat de Catalunya (AGAUR). Aquest últim projecte, doncs, seguia vigent al final de la seva carrera. En relació amb les temàtiques d’aquests projectes, des del 2011 ha estat autor o coautor de gairebé 100 publicacions científiques,  la majoria en revistes d’impacte. https://www.ibe.upf-csic.es/ribera

Durant la seva vida professional, però, va publicar més de 250 treballs, diversos llibres i traduccions. Havia participat en múltiples equips de recerca internacional, alhora que mantenia una estreta relació amb col·laboradors del Museu com Floren Fadrique, Jordi Comas, Àngel Lagar, Carles Hernando, Javier Fresneda, Pedro Aguilera, Arnaud Faille, entre d’altres. Podeu ampliar informació en la web dels companys de BIOSP.

La seva passió pels coleòpters, especialment els aquàtics i els del medi subterrani, l’han fet un gran especialista en estudis de morfologia, biospeleologia, filogènia, ecologia, i de conservació d’hàbitats.

“Cueva del Perro”, prop de La Llantada-Torazo, en una expedició a Astúries el juliol del 2008, recol·lectant un trèquid del gènere Apoduvalius per l’estudi de la filogènia dels Trechini. Imatge de Xavier Fresneda.

El seu lligam més fort amb el Museu ha estat en dos àmbits. Per un costat al voltant de les col·leccions científiques. Recordem les seves recents visites a la col·lecció d’artròpodes, per consultar espècimens tipus dels seus ben coneguts i estimats coleòpters trèquids i leiòdids, especialistes del medi hipogeu. Així mateix, consultava mostres de la col·lecció de teixits, per analitzar-les amb tècniques moleculars, la qual cosa li permetia ampliar el seu vast coneixement en la biologia d’aquests insectes i en la seva tan activa i brillant tasca de recerca filogenètica.  Per altra banda hem pogut gaudir del seu assessorament com a Editor Associat de la revista Animal Biodiversity and Conservation des del seu inici de nova etapa l’any 2001.

Biblioteca del Museu, amb els amics entomòlegs, abans d’una sortida cap a Mallorca per a cercar coleòpters trèquids: Trechopsis i Duvalius. A dalt d’esquerra a dreta: Josep Pastor, Jorge Mederos, Oleguer Escolà, Jordi Comas, Arnaud Faille, Achille Casale, Xavier Fresneda, Ignacio Ribera i Floren Fadrique. A baix d’esquerra a dreta: Francesc Alfambra, Charles Bourdeau i Lluís Auroux. Imatge de Xavier Fresneda.

També, volem agrair les seves, sempre brillants, aportacions a la difusió en plataformes comunicatives del museu, com ho demostra en aquest compendi titulat La teoria de l’evolució, 150 anys després, on ens aporta articles d’un gran interès, també, en aquesta apassionant temàtica.

I cal dir, que per a tots els zoòlegs, era un plaer gaudir de la seva presència i participació,  sempre enriquidora, als diferents esdeveniments científics que el museu promovia (EIBS, SEMBIO, entre d’altres).

Ignacio no defugia mai d’atendre consultes de tota mena, per més que suposessin allunyar-lo del que avui coneixem com a competència científica. Sempre proper, sempre disposat a donar un cop de mà.

La seva gran dedicació i aportació a l’entomologia ens motiva a dedicar-li aquestes breus línies de sentit reconeixement.

Descansi en pau.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Departaments de Col·leccions de zoologia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *