Nous fòssils arriben al Museu

Jorge Mederos, col·laborador del Departament d'Artròpodes del Museu

Els éssers vius que van habitar el planeta milions d’anys enrere captiven la nostra imaginació, sovint des de la infància. Aquesta fascinació, amb el pas dels segles, ha propiciat la creació de diverses especialitats científiques centrades en l’estudi dels fòssils. Però també s’ha convertit en un negoci molt lucratiu: des de la creació i comercialització d’infinitat de productes que giren entorn de les espècies extintes (amb els dinosaures com a grans protagonistes del mercat), fins a la compra-venda de fòssils en els quals la dificultat per a identificar una peça autèntica entre una mar de còpies és més complexa del que el públic general pot imaginar. Els mitjans de comunicació clàssics han incentivat històricament aquesta fascinació per les espècies fòssils, i la proliferació de les xarxes socials en les últimes dècades i l’ús cada vegada més extensiu d’internet han diversificat el seu consum exponencialment.

Recentment, dos equips de la nostra institució van sumar esforços per a la descripció d’una nova espècie d’insecte trobada en una resina fòssil, o ambre, amb característiques molt peculiars i l’edat de les quals ha estat estimada entre 20-15 milions d’anys. Els investigadors que van participar en l’estudi han trigat dos anys fins a veure’l publicat. En general, el camí que es recorre durant el descobriment d’una nova espècie fòssil sol entrellaçar diverses disciplines científiques, i l’estudi de les mostres no sempre porta sorpreses agradables.

Al 2018, l’investigador Yinan Wang (coautor de l’estudi i col·leccionista de fòssils) publicava en Twitter imatges d’alguns insectes fòssils que posseïa en la seva col·lecció als Estats Units. Les imatges mostraven amb molta nitidesa diverses mosques immerses en unes gemmes que coneixem genèricament amb el nom d’ambre.

Espècimens de la nova espècie de mosca de la família Limoniidae immersos en una de les peces
d’ambre estudiades pels autors

Això va portar a Jorge Mederos, col·laborador del Departament d’Artròpodes i especialista en Diptera (l’ordre d’insectes al qual pertanyen les mosques), a posar-se en contacte amb el Dr. Wang amb l’interès d’estudiar aquests fòssils. Les mostres ja havien començat un llarg periple anys enrere, des d’una mina a la República Dominicana, i van continuar el seu viatge fins als Estats Units, arribant finalment fins a la nostra institució a Barcelona. A la seva arribada, els investigadors Marc Campeny i Susana Duque del Departament de Mineralogia així com Gerard Lucena del Laboratori de Preparació Geològica i Palontològica, van iniciar un estudi preliminar per a determinar si es tractava de mostres autèntiques o de falsificacions. Les gemmes o pedres d’ambre que formaven part de l’enviament (quatre en total) eren excepcionalment cristal·lines, permetent l’observació de les mosques fòssils amb un gran nivell de detall. Però la relativa poca duresa de les peces feia sospitar sobre la seva autenticitat.

L’estudi de la bibliografia existent va revelar que les característiques de l’ambre provinent de la mateixa regió del Carib coincidien amb les de les gemmes que estudiava l’equip. Una sèrie de fenòmens geològics molt particulars en aquesta regió, van generar unes condicions en les quals l’ambre que s’extreu allà arribi fins als nostres dies poc polimeritzat, o endurit. Per aquest motiu, molts investigadors prefereixen denominar aquestes gemmes concretament com “resinitas”, i no com a ambre. La confirmació de l’autenticitat de les gemmes obria així el camí per a l’estudi de les mosques, que per a aleshores, ja se sabia que pertanyien al gènere Trentepohlia, de la família Limoniidae (vulgarment conegudes com a mosques grullas). La bona notícia donava pas ara a dos interrogants que s’haurien de resoldre: si totes les mosques pertanyien a una única espècie i si es tractava d’una nova espècie per a la Ciència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una altra de les peces de resinita estudiades, on s’aprecia un espècimen de la nova espècie
Trentepohlia miocenica (espècimen més gran) al costat d’altres petites espècies de mosques
incloses en la mateixa peça. A la dreta, detall del cap de la nova espècie.

Durant el Miocè, fa entre 20-15 milions d’anys aproximadament, van conviure en aquesta mateixa àrea geogràfica tres espècies de mosques grulla de Trentepohlia com a mínim, espècies fòssils que diferents autors van descriure amb anterioritat procedents també de pedres d’ambre o resinitas. Els espècimens nouvinguts al nostre museu van resultar pertànyer a una única espècie i, afortunadament, diferent a les espècies conegudes fins al moment.

La nova espècie de mosca va ser batejada com Trentepohlia (Paramongoma) miocenica, en honor a l’època geològica en què va viure, i es troba actualment dipositada en la nostra institució.

Espècimen de la nova espècie Trentepohlia miocenica en una de les peces d’ambre estudiades pels autors. Les bombolles que s’observen solen originar-se per l’aire expulsat per l’insecte i els moviments d’aquest en intentar escapar al moment de ser atrapat per la resina de l’arbre.

Mës informació:

MEDEROS, J., WANG, Y., DUQUE-VALERO, S., CAMPENY, M., 2020. A new fossil species of Trentepohlia (Diptera, Limoniidae) from the Dominican Miocene. Zoosystema, 42(29): 583-592, https://doi.org/10.5252/zoosystema2020v42a29http://zoosystema.com/42/29

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *