Com conservem les col·leccions del Museu (4): les col·leccions de botànica

Institut Botànic de Barcelona

Des de l’Institut Botànic de Barcelona ja fa una dècada que comptem amb l’assessorament del Laboratori de Conservació Preventiva (LCPR) del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L’Institut Botànic, fundat l’any 1934 a partir del departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, conserva un herbari amb més de 800.000 plecs, principalment procedents de la Mediterrània occidental. Aquest herbari ha servit per a la redacció de la Flora dels Països Catalans, Flora iberica i les principals obres de botànica de la mediterrània occidental i és referencia dels estudis en sistemàtica molecular, filogènia i conservació, entre d’altres.

Per a conservar-se en condicions optimes, l’herbari necessita uns paràmetres ambientals constants de temperatura i humitat que són controlats mensualment per les conservadores-restauradores del Museu.

A part d’aquests controls, el LCPR també ha portat a terme diferents intervencions. Al febrer i març del 2015 es va restaurar la col·lecció d’algues de Ramon Margalef substituint el formol (que és tòxic) per una barreja de glicerina, alcohol i aigua destil·lada. Aquesta fórmula es va dissenyar després de consultar diferents herbaris de criptògames d’Espanya i la Universitat de Barcelona. Gràcies a aquesta intervenció, les col·leccions preservades en líquid es poden conservar en millors condicions, permetent posteriors estudis i evitant el risc de malmetre cap exemplar (consulteu la notícia per saber-ne més).

També, amb ajuda dels documentalistes de l’herbari, l’any 2017 es va portar a terme un protocol pioner de conservació del banc de teixits vegetals (fulles dessecades per a posteriors anàlisis d’ADN) en el qual els teixits es dessequen durant 4 dies per arribar a una humitat inferior al 10% i es guarden en bosses d’alumini de tancat zip de polietilè. D’aquesta manera es pot assegurar la viabilitat i conservació de les mostres i donar suport a estudis de recerca en biodiversitat i evolució (filogènia, fitogeografia, biogeografia i conservació entre d’altres) i gestionar l’accessibilitat de les mostres de teixit de plantes superiors als investigadors.

A través del vídeo que et presentem a continuació, t’expliquem aquestes tasques i d’altres que es porten a terme pel LCPR a l’herbari amb l’objectiu de conservar els seus paràmetres ambientals constants evitant d’aquesta manera la degradació dels exemplars.

Acompanya’ns, t’expliquem com ho fem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *