Les persones que col·laboren de manera altruista als museus, els voluntaris i les voluntàries, porten a terme una tasca cabdal que valoritza les col·leccions. El Museu de Zoologia de Barcelona a la dècada dels 70, va ser lloc de trobada de joves naturalistes i biòlegs plens d’entusiasme que van cuidar les col·leccions, molt òrfenes de responsables en aquells anys. En Xavier Pascual va ser un d’ells, des d’aleshores fins enguany ha sigut un col·laborador entusiasta i incansable de la col·lecció d’herpetologia. El passat mes de maig, ell mateix va comunicar-nos un diagnòstic complicat de la seva salut, arribats a setembre ens trobem perplexes davant la notícia de la seva mort.
Més enllà de la vessant científica, en Xavier era una persona entranyable, divertida, intel·ligent, molt discreta, que va generar sempre afecte entre tots els que l’hem conegut. Ens acompanyava sempre que podia als aperitius de Nadal i trobades de col·laboradors. Durant anys venia els dissabtes al matí, ens comunicàvem amb missatges escrits deixats sobre les taules. Quan ja no va tenir obligacions laborals, venia entre setmana i vam poder gaudir de moltes més converses, sobre col·leccions i molts altres temes. La seva afició als amfibis i rèptils, juntament amb el seu tarannà metòdic i les ganes d’aprendre, el van dur a ser un gran especialista en la identificació dels exemplars de la col·lecció.
Des de l’inici de la seva col·laboració va tenir cura de tota la col·lecció herpetològica, localitzada al tercer pis, la major part en pots de vidre amb formol. Tot i les dures condicions, els col·laboradors van mantenir el material, canviant pots, reomplint-los. El gran valor de la seva feina rau en l’estudi i catalogació, començant per la identificació de l’espècie, la determinació del sexe i de l’edat. Aquesta feina en Xavier la va fer sempre, per a tots els materials d’herpetologia que entraven a la col·lecció de vertebrats, i també per a altres col·leccions com la revisió que es va fer de la col·lecció Salvador.
Més de 1.400 amfibis, individus o lots, i més de 1.200 rèptils. Des del 1975 fins el 1981 va participar en projectes d’estudi de la fauna, va ser recol·lector de 261 amfibis i de 129 rèptils, en campanyes d’estudi a l’Alt Empordà, especialment però també en altres comarques. Entres aquestes recol·leccions hi ha la del Holotip i Paratips del tritó del Montseny, recol·lectat per ell i l’Albert Montori, va acabar sent identificat com a tritó pirinenc, havent detectat que els del Montseny no eren ben bé com la resta. Fins el 2005, a la descoberta de la nova espècie, no va quedar científicament demostrat que són dues espècies diferents. El seu compromís amb el museu ha enriquit de manera significativa la qualitat científica de la col·lecció.
De bon grat i amb una gran generositat va generar les fitxes de col·lecció, manuscrites, amb una lletra impecable, va participar activament en la gestació del sistema de documentació de la col·lecció de zoologia, va col·laborar amb temes d’espècies CITES, va facilitar l’entrada d’algun decomís per a que no es perdessin exemplars zoològics, va col·laborar estretament amb el Termcat per a normalitzar els noms d’amfibis i rèptils, sempre ens va ajudar en tot allò que li vàrem demanar.
Ha fet una tasca extraordinària durant més de 40 anys, silenciosa i irrepetible, ha deixat un pòsit molt positiu entre nosaltres i, per sempre, quedarà vinculat a la història del Museu.