Aquest mes  de gener s’ha dut a terme amb la col·laboració de personal tècnic del Zoo de Barcelona unes radiografies  de la tortuga llaüt (MZB 82-8084 Dermochelys coriacea)  exposada a la plataforma dels grans animals de l’exposició permanent del Museu. Aquestes radiografies s’emmarquen dins de l’estudi iniciat l’estiu del 2023 pel Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració i el Departament de Vertebrats del Museu, amb l’objectiu d’identificar els materials que a dia d’avui en formen part.

Les conclusions d’aquest tipus d’anàlisis permeten, per una banda, obtenir una aproximació més precisa de la història de l’exemplar i per l’altra definir més acuradament els paràmetres de conservació que se li aplicaran a partir d’aquest moment.

Aquest estudi s’ha dividit en quatre fases:

1. Recerca de documentació: tant en els arxius del propi museu i de la ciutat de Barcelona, com en altres museus europeus amb taxidèrmies de tortugues llaüt preparades en èpoques similars. Aquesta fase ha permès aprofundir en els coneixements dels mètodes de preparació dels exemplars de grans dimensions de principis del segle XX, trobar algunes fotografies antigues de l’exemplar del Museu molt interessants i establir que va ser preparada l’any 1917 al taller del taxidermista Lluís Soler i Pujol i que procedia de la Punta o Illot de Sa Torrassa de Palma, Mallorca.
2. Revisió visual i documentació fotogràfica: fent especial èmfasi en el revers on es va poder observar i documentar per una banda el gruix i estat de conservació de la pell i per l’altra la tipologia del fil en què es va cosir el tall de dissecció realitzat en el moment de la preparació per fer el buidatge de l’interior de la tortuga. Aquests elements es van poder observar millor en el revers, ja que actualment la pell original es troba recoberta en la major part de la seva superfície per una capa de pintura i làtex, essent només en el revers on hi trobem llacunes d’aquests dos productes.
3. Pressa de mostres i analítiques: dels diferents materials de la superfície de l’exemplar per realitzar un estudi el menys invasiu possible.  Un cop recollides les mostres, s’analitzen a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC)  dins del Treball de Final de Grau de l’alumne Roser Boutin. Els resultats obtinguts són guix, guix amb càrrega de color, tela d’arpillera, encenalls de fusta i resina epoxídica o fenòlica.
4. Radiografia realitzada a les instal·lacions del Museu amb un aparell portàtil del Zoo de Barcelona. Degut a les grans dimensions de la tortuga (1,89 metres de llargada,  1,67 metres d’amplada  i 0,40 metres d’alçada.), Vanesa Almagro i Aurora Pazos, tècniques de la Unitat Veterinària del Zoo de Barcelona, van fer la radiografia dividida en diferents parts:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El més destacable a primer cop d’ull és l’estructura metàl·lica interna. Ens ha sorprès la seva tipologia i el poc gruix que té en relació al volum i pes de la tortuga. També s’hi pot observar una segona estructura de fusta que reforça l’anterior i part del crani original, fet molt comú en aquest tipus de taxidèrmies.

Agraïm profundament la participació en aquest projecte del Zoo de Barcelona i a l’ESCRBCC i esperem poder concloure aviat l’estudi per mostrar-vos tots els resultats.

Roser Boutin, Berta Román, Maria Vila del Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració i Javier Quesada del Departament de Vertebrats del Museu.