La rosa del desert es una varietat morfològica del guix molt característica en les zones àrides arenoses de la Terra.

La rosa del desert es, en realitat, un agregat de cristalls de guix de forma lenticular que creixen, englobant la sorra del medi en que cristal·litzen i formant grups entrecreuats en formes que recorden un capoll de rosa amb els pètals oberts.

Aquestes formes lenticulars corresponen a romboedres molt aplanats i amb curvatures de les arestes, morfologia molt típica del creixement ràpid que es produeix quan l’aigua de pluja, que en el medi desèrtic sol tan puntual com torrencial, s’escola i renta el guix de la sorra, acumulant-se a poca fondària. La posterior i ràpida dessecació, originada per la intensa escalfor solar, fa que l’aigua s’evapori, pujant amunt i, en travessar les sorres en direcció a l’exterior precipita en l’interior d’aquestes i forma les cristal·litzacions conegudes com a roses del desert.

El color de la rosa depèn sempre del color de la sorra que engloba, per això són tan conegudes pels seus diferents tons les del Sàhara algerià, de color vermellós-marró, les del desert de Sonora, a Mèxic, blanques y les de la Patagònia argentina que contenen sorra negra.