El jaspi de Montjuïc: Una gemma del Neolític

Carles Curto, conservador de Mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El jaspi, considerat com una varietat del quars, és una concreció silícia microcristal·lina, molt freqüent en alguns gresos, que proporcionen la matèria prima (la sílice) necessària per a la seva gènesi.

Sovint els jaspis mostren bandejats i nuclis policroms de gran bellesa que els fan aptes per al seu ús gemmològic.

Els jaspis de Montjuïc solen alternar colors vermells molt vius, amb grocs, blaus i grisos i, a més a més, solen ser de gra molt fi, la qual cosa fa que de forma natural, presentin superfícies de fractura molt netes i brillants fàcils de polir.

Pedrera del Morrot. Montjuïc. Foto: Jaume Gallemí

Els jaspis del Museu

La col·lecció del Museu conserva alguns exemplars molt significatius de jaspi de Montjuïc (també d’altres procedències), dels quals n’hem sel·leccionat els següents:

MGB 13635 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

 

MGB 13635 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (Miramar)
Mesures: 7,5 x 5,5 x 3,3 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants

 

 


MGB 13636 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

 

MGB 13636 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (Miramar)
Mesures: 7,5 x 5,0 x 3,5 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants

 

 

 

 

 


MGB 13784 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

 

MGB 13784 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (El Morrot).
Mesures: 7,5 x 8,0 x 3,1 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants.

 

 

 


MGB 17113 (col·lecció Bagué-Serrano). Foto: Susana Duque

 

MGB 17113 (col·lecció Bagué-Serrano)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (El Morrot).
Mesures: 5,6 x 5,7 x 0,65 cm. / 133,70 quilats
Tallat i polit en forma de cor

 

 

 

 

Per a saber-ne més (publicacions disponibles a la Biblioteca del Museu):

  • Bareche, E. 1986b. Los minerales de Barcelona. Mineralogistes de Catalunya. 3(4): 103-106.
  • Bareche, E. 2005b. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia / Grup Mineralògic català / Inst. Catalana Hist. Nat.  269p. Barcelona.
  • Curto, C. 1989. Els minerals de Montjuïc. Comunicats ICMG. 2: 15-19.
  • Faura i Sans, M. 1916. Montjuich. Notas geológicas. Bol. Soc. Atracció de Forasteros. 7(28). 18-67.
  • Serrat, D. 1985. Recursos geològics i sol. Enciclopèdia Catalana. Història Naturals dels Països Catalans. Vol. 3.   Barcelona.
  • Sierra, A., San Miguel, M., Marcet, J., Cerezo, R. 1928. Memoria de la hoja nº 421 (Barcelona) del Mapa Geológico de España 1:50.000. IGME.   Madrid.
  • Sinkankas, J. 1955. Barcelona. A Spanish gemstone locality. Rocks and Minerals. 30(3/4): 121-123.