MGB 13950 Mina Wieliczka, Krákow (Cracov), Wyzina, Malapolska, Polònia L’exemplar, de 13 x 26 x 14 cm, està composat per un agregat irregular, en matriu de roca, de cristalls cúbics incolors i transparents, un d’ells de 10 x 9 x 10 cm Va arribar al Museu, l’abril de 1983, a través del proveïdor italià Vittorio…
Categoria: Ciències Naturals
Pseudoloris pyrenaicus, una nova espècie de primat
Investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat a partir de les restes fòssils de la dentició gairebé completa trobada a Sant Jaume de Frontanyà . Aquesta troballa, data de l’Eocè Mitjà ( 50 milions d’anys) i ha permès inferir un primer llinatge evolutiu en aquest gènere. L’estudi de les dents, una…
Petxines per a fer collarets a la platja. Qui les ha foradades?
Segur que recordeu quan de petits anàveu a la platja i collíeu petxines. I si éreu una mica observadors, és ben probable que us adonéssiu que tot sovint aquestes presenten un orifici a un dels extrems. Un forat perfectament circular. Tot i que és molt adequat per a enfilar les valves i fer-ne collars, evidentment,…
Sabeu de quin animal és aquest crani?
Es tracta d’un crani allargat que presenta les òrbites petites i un bec allargat, estret i recte. A més a més, en vista dorsal (primera fotografia) s’observen dues protuberàncies a la zona parietal que són característiques d’aquesta espècie. El bec d’aquesta espècie és articulat amb el neurocrani i, per tant, l’animal té un gran capacitat per obrir la…
Gran troballa cavernícola!
Una de les principals tasques de l’equip de gestió d’artròpodes és la recol·lecció d’espècimens per anar nodrint les col·leccions patrimonials del Museu per a poder dur a terme estudis taxonòmics i sistemàtics, moleculars, com també participar en estudis de biodiversitat. Degut al moment de canvi que està vivint el Museu les sortides bioespeleològiques han estat…
Els primers dinosaures eren petits!
Els primers dinosaures van aparèixer 9 milions abans del que s’havia estimat fins ara. Aquesta és la conclusió a que han arribat científics del Museu d’Història Natural de Nova York i que ha estat publicada a la revista Proceedings of the Royal Society. Unes empremtes trobades a Polònia situen als primers dinosaures a 250 milions…
Caviar sevillà i navalles de nacre
Encara no fa ni dos mesos que sóc al Museu i ja he tingut ocasió d’experimentar l’emoció d’una troballa. Pocs dies després d’entrar-hi a treballar vaig llegir en un llibre del M. Delibes de Castro la història de la Margaritifera auricularia. Tot i no ser comunes, fins al segle XIX era possible trobar aquestes cloïsses…
El niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa
Aquest mes hem triat també una peça paleontolìgica molt important i que ha esdevingut cabdal en l’estudi dels dinosaures: Una posta de 28 ous de sauròpode, localitzat al jaciment de les Pinyes de Coll de Nargó, que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP,…
Noves estrenes al Museu de Ciències Naturals de Granollers
El Museu de Ciències Naturals de Granollers està d’estrena aquesta setmana, i res millor que estrenar-se un primer de mes, com és el proper divendres 1 d’octubre.
El nou espai Miquel Crusafont
Avui 28 de setembre de 2010, a les 19:00, s’inaugura el nou Espai Miquel Crusafont, seu de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) a Sabadell.
Conèixer la biodiversitat a través dels quaderns de camp
L’Estación Biológica de Doñana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), en col·laboració amb la Fundación BBVA, ha rescatat i recuperat la informació de més de 200 quaderns de camp, elaborats per uns trenta autors durant els últims 48 anys.
Els coralls marins: hi seran a temps, els científics, d’investigar tot el que cal per a poder-los protegir?
El portal de divulgació científica Recerca en Acció acaba d’iniciar un nou projecte centrat en l’estudi dels bancs de corall blanc que creixen entre els 50 i els 1.000 metres de fondària. Un grup d’oceanògrafs està investigant l’ecologia d’aquestes comunitats a diversos indrets, com ara el Canal de Menorca o el canyó submarí del Cap…
Del cubisme a la naturalització: un lleó com exemple
Durant aquest mes d’agost, el preparador del museu, Carles Orta i la resta de personal del Laboratori de Preparació han dut a terme la naturalització d’un lleó mascle adult. Aquesta nova naturalització acompanyarà a moltes d’altres a l’exposició del Nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona a l’espai Fòrum.
El primer dinosaure geperut
Aquest mes volem destacar una gran troballa que ha suposat un avenç en el coneixement científic de la fauna del Cretaci. Parlem de Concavenator corcovatus, un dinosaure carnívor (teròpode) del Cretaci Inferior, és a dir d’uns aproximadament 125 milions d’anys. Investigadors de la UNED i de la UAM han fet un intens i detallat estudi…
Les orenetes
A l’estiu les orenetes migren a les nostres terres i no paren de treballar! Si el mes passat vam parlar de mosquits i de les seves picades, aquest mes parlem d’un dels més coneguts depredadors de mosquits: les orenetes. Aquests ocells que voleien àgilment pel cel anuncien cada primavera l’arribada del bon temps i són…
El mosquit comú, fan del canvi climàtic
Culex pipiens, el mosquit més famós i comú del món encara ho serà més gràcies al canvi climàtic, el qual amb l’augment de la temperatura podrà colonitzar nous ecosistemes en els quals abans no podia sobreviure. Segons Santiago Ruiz Contreras, entomòleg del Servei de Control de Mosquits de la Diputació Provincial de Huelva, és impossible…
California Academy of Sciences
La ciutat de San Francisco i, en general, tot el seu entorn estan plens de museus i centres de ciència per a totes les edats. Però d’entre tots destaca la California Academy of Sciences, un centre de ciència global per a totes les edats i amb tot tipus d’exposicions, col·leccions i experiments.
Cervell gran/mida del cos= viure més anys
Els mamífers que tenen un cervell gran en relació amb la mida del cos solen viure més anys. Així ho conclou un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que, després d’analitzar les dades de gairebé cinc-centes espècies de …
El voltor negre
Nom comú: Voltor negre Nom científic: Aegypius monachus Com el podem diferenciar? En vol, a primer cop d’ull, la silueta d’aquest ocell és fàcil de diferenciar. També sabrem que es tracta d’un voltor per la seva grandària, les seves amples ales i la seva cua molt curta respecte a d’altres rapinyaires. Per distingir-lo d’altres espècies…
L’amic dels animals
La capacitat d’admiració i sorpresa infantil davant el món que ens envolta és un punt de partida o el seient des del qual treballar per molts professionals de la ciència. Amb aquesta humilitat observa la naturalesa Alex Kacelnik, prestigiós ecòleg especialitzat en comportament animal que ha passat uns dies a Barcelona, al costat del departament…
Hematites
Hematites (banded ironstone) Referència registre: MGB 17886 Procedència: Hamersley Iron Formation, West Australia, Austràlia Mesures: 18 x 12,5 x 4 cm / pes: 1304,5 g Característiques: Exemplar amb una superfície polida i l’altra en brut. La superfície polida mostra clarament l’estructura bandejada, amb unes bandes d’oxidació (de tons grocs i vermells) i unes bandes de…
Explorant la Patagònia
Aquest curs està organitzat com una expedició, adreçat principalment a persones de nacionalitat espanyola. Està organitzar per Animal latitude i la Fundació Patagònia Natural.[…]
Els ocells “sexis” volen pitjor
?Els ocells amb les plomes més brillants i vistoses paguen un preu elevat per exhibir els seus encants: volen pitjor que els seus parents menys atractius. Al món de les aus, posseir un plomatge més vistós equival a ser sexualment més atractiu per a les femelles. Un estudi recent de caderneres nord-americanes, realitzat per la…
Un aligator a Tàrrega
Pot semblar mentida, però fa uns quants milions d’anys, a Catalunya, com a la resta del món, hi habitava fauna i flora que poc té a veure amb la què avui en dia ens podríem trobar. Tot i que, evidentment, en són els avantpassats. L’Oligocè, un època geològica que dóna nom al període de temps…
De Marta i de Martes… o bé carnívors que són omnívors
Hom podria pensar que Marta és nom de dona, i no aniria pas errat. Però també és el nom d’un mamífer carnívor de mida mitjana, més petit que una guineu i més gran que un conill. La marta, Martes martes, és un mustèlid que viu en ambients forestals. A casa nostra es troba distribuïda per…
Bioblitz BCN 2010: la diversitat d’artròpodes d’un parc com la Ciutadella. Observació pràctica
Durant el cap de setmana del 12 i 13 de juny se celebra a Barcelona aquesta jornada oberta, en el marc de la Festa de la Ciència. BioBlitzBcn és la primera recerca intensiva de biodiversitat portada a terme per voluntaris: científics, estudiants, aficionats, que durant 24 hores, treballaran conjuntament per a conèixer la diversitat biològica…
Comencem a comptar per actuar? 10.000 espècies s’extingeixen cada any
La pèrdua de la biodiversitat també està afectant a Catalunya. Aquí s’hi troben la meitat de les espècies conegudes a la península ibèrica i més d’una tercera part de les especies europees de la majoria de grups zoològics. Catalunya té 94 hàbitats d’interès comunitari (un 47% dels tipificats per la Unió Europea), el 48% de les espècies de molses presents a Europa, el 38% dels ocells i, de mamífers, un altre 47%.
Un passeig per les passeriformes de Mèxic occidental
L’Occident de Mèxic és un territori privilegiat per la gran biodiversitat i la complexa orografia que presenta. Inclou diversos hàbitats prioritaris per a la conservació al continent americà, alguns dels quals es troben en greu perill de desaparèixer. El Museu acaba d’editar un nou volum de les Monografies del Museu de Ciències Naturals, una de…