Els ocells i les papallones com a indicadors de la pèrdua de la biodiversitat

Investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, del CREAF, de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu acaben de publicar a la revista Environmental Conservation els resultats d’un estudi que mostra que les papallones i els ocells són són bons indicadors per avaluar l’impacte de l’abandonament rural sobre la biodiversitat.

Tres llibres de geologia

El primer pas per estimar i respectar la Terra és conèixer-la. Per Sant Jordi regaleu un llibre de divulgació científica!

Connecta’t al Blau!

El Niu de Ciència ofereix una activitat per a nens i nenes amb Autisme i les seves famílies.

El Museu al XXII Congreso Español de Ornitología

Del 6 al 9 de desembre de 2014 es va celebrar a Madrid el XXII Congreso Español de Ornitología, organitzat per SEO/BirdLife. El Departament de Cordats hi va participar amb dos pòsters, fruit de la seva tasca de recerca.

Biodiversidad, guia de recursos

El Centre de Documentació del Museu ha participat en l’edició d’una guia virtual de recursos sobre Biodiversitat que la xarxa RECIDA ha publicat amb motiu del 12è Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA), que va tenir lloc a finals de novembre.

Participació de voluntaris en l’estudi de la biodiversitat

La col·laboració entre científics i persones no professionals de la investigació s’ha mostrat històricament molt rica. És precisament en l’àmbit de les ciències naturals on les persones considerades amateurs han arribat a merèixer un gran reconeixement per la seva contribució a la ciència

Microbis per al públic

Fa algunes setmanes, alguns mitjans van anunciar la inauguració, a Amsterdam, d’un «zoològic» (sic) de microbis, situat a costat del famós zoo reial d’aquella ciutat.

Delta Birding Festival

Estem a una setmana del gran esdeveniment ornitològic de l’any, el primer Festival Internacional Ornitològic al Delta de l’Ebre

Showy Honey Myrtle

Arbust que arriba als 4-5 m tant d’alçada com d’amplada. Les fulles són elíptiques, de fins a 2 cm de longitud. Les flors apareixen agrupades al final de les branques, i formen una inflorescència globular, són porpres amb les anteres grogues. Després de la floració, les llavors maduren en càpsules que es mantenen enganxades a les tiges durant força temps.

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

És una espècie d’amfibi, endèmica del massís del Montseny, considerada l’únic exemple de vertebrat endèmic de Catalunya, l’únic urodel endèmic d’Espanya i l’amfibi amb l’àrea de distribució més petita de tot Europa.