Showy Honey Myrtle

Arbust que arriba als 4-5 m tant d’alçada com d’amplada. Les fulles són elíptiques, de fins a 2 cm de longitud. Les flors apareixen agrupades al final de les branques, i formen una inflorescència globular, són porpres amb les anteres grogues. Després de la floració, les llavors maduren en càpsules que es mantenen enganxades a les tiges durant força temps.

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

És una espècie d’amfibi, endèmica del massís del Montseny, considerada l’únic exemple de vertebrat endèmic de Catalunya, l’únic urodel endèmic d’Espanya i l’amfibi amb l’àrea de distribució més petita de tot Europa.

Un programa de conservació per al tritó del Montseny

La fundació Mohamed bin Zayeh Species Conservation Fund, ha atorgat al l’àrea d’herpetologia del Museu Ciències Naturals de Granollers finançament per a la conservació del tritó del Montseny, l’únic vertebrat endèmic del Montseny i de Catalunya.

Esclata el color al Jardí Botànic!

El fitoepisodi de cims volcànics canari al Jardí Botànic de Barcelona està en la seva màxima esplendor perquè l’Echium wildpretti ja ha florit!

Beschorneria yuccoides

A l’estiu els fruits s’obren amb molta força i expulsen les llavors a distància. El soroll que provoca aquest fenomen és similar al crepitar del foc.

Ceanot arbori

El gènere Ceanothus inclou 55 espècies d’arbustos i petits arbres. Según el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, el ceanoto és una planta ramnàcia americana i oceànica. En destaca com a espècie més important, la vulgarment coneguda com a te de Jersey, que es fa servir pels indis americans contra la disenteria i la sífilis.

Ginestell

Aquesta espècie aguanta bé la sequera encara que es trobi en zones humides. Rústica, tolera bé les gelades. Prefereix l’exposició solar directa. Al Jardí el seu cultiu no presenta problemes, excepte per la tipologia del terreny i alguna invasió primaveral de pugó.

La goethita de Montjuïc: la forma enganyosa dels minerals

En algunes àrees de la muntanya de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona, s’hi troben nòduls de goethita amb cristalls de formes cúbiques que no es corresponen amb l’estructura rómbica que pertoca a l’espècie. Es tracta d’un curiós fenòmen natural de substitució conegut com a pseudomorfisme.

Mineralogia de Brauns

Mineralogia de Brauns ha estat i és un dels llibres que més s’ha utilitzat pels mineralogistes de diverses generacionss i que sens dubte ha despertat moltes vocacions científiques.

Knifofia

És una planta de zones humides, encara que al Jardí suporta bé els períodes de sequera. Prefereix l’exposició solar directa.

Lluer

Aquest mes el lluer ha estat protagonista a l’últim número de la revista Proceedings of the Royal Society B , a partir d’un estudi de recerca del Museu, per això li dediquem aquesta secció.

Apagallums

Planta poc comuna de distribució dispersa, present a les contrades mediterrànies marítimes del litoral i del prelitoral peninsular, concretament al territori catalanídic i territori diànic. També es troba a les Illes Balears (Mallorca i Menorca).

A favor dels Open

Aquests dies es celebra la V Setmana Internacional d’Accés Obert (Open Access Week) amb l’organització de diversos actes per difondre l’accés obert entre la comunitat universitària i la societat en general. Des del Museu us convidem a accedir a les nostres dades obertes.

Tendències actuals en informàtica de la biodiversitat

Xerrada sobre informàtica de la biodiversitat aplicada als museus de ciències naturals. El proper dimarts 15 d’octubre al Laboratori de Natura, a càrrec de John Wieczorek, del Museum of Vertebrate Zoology, University of California, Berkeley.

Warted Yate

Petit arbre perenne de fins a vuit metres d’alçada amb fulles verdes lanceolades. Inflorescències de tres a set flors de color groc-verdós. El fruit és un càpsula de color bru o verd fosc allargada en forma de banya força espectacular.

Rosella de Califòrnia

Considerada espècie invasora a Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda, Estats Units, Sud-àfrica, Amèrica del Sud, Europa i les illes Canàries. És especialment preocupant la proliferació d’aquesta espècie a les illes Canàries on envaeix les clarianes i el sotabosc amb una mica de llum. Es recomana no utilitzar-la com a planta ornamental.

Un protozou gegant

Una nova espècie per a la ciència. La curiositat que el caracteritza, a part de la seva mida, és que imita a les esponges carnívores en la seva manera d’alimentar-se.

Natal bauhinia

Un arbust de fins a 3 metres d’alçada. Fulles en forma de papallona: són dos lòbuls arrodonits, quasi completament dividits. Flors blanques, delicades i amb un suau aroma. Els petits fruits s’obren quan són madurs i deixen caure les llavors.